El Directe.cat, l’ARA, Colau i l’expresident Mujica

El Diari ARA dona per bona una informació no contrastada del Directe.cat per acusar Barcelona en Comú de manipulació.

Pilar Carracelas

Última modificació: 25 de juny de 2020

La formació que aspira a governar la ciutat, Barcelona en Comú, va fer pública ahir una nota de premsa segons la qual “Ada Colau rep el suport de l’expresident d’Uruguai”, acompanyada per una fotografia de José Mujica i Ada Colau en actitud afectuosa. Aquesta trobada tenia lloc a una taula del cafè Zurich de plaça Catalunya, en el context d’una visita de Mujica a Barcelona per vacances.

Al vídeo que va gravar Barcelona en Comú s’hi pot veure Ada Colau, acompanyada de Gerardo Pisarello, compartint les seves inquietuds amb Mujica, acompanyat de la seva dona, que la convida a continuar endavant amb el projecte i li diu que el gran repte el tindrà quan la cridin a una taula de negociació, perquè “[l’establishment] son parte de la realidad, también”. Mentrestant, Colau l’interromp diverses vegades per parlar-li del que ella pensa o del que Barcelona en Comú fa.

Fins a quin punt les paraules amables d’un Mujica de vacances poden ser enteses com un suport exprés a la formació de Colau, només ens ho pot confirmar l’expresident d’Uruguai. Però cal ser molt curosos amb la utilització de converses informals per a finalitats polítiques, per molt que el polític en qüestió sigui una persona humil i senzilla. Sembla força clar que si hagués estat algú altre que els hagués donat ànims, no ho haguessin entès com una adhesió a la seva causa.

En qualsevol cas, Barcelona en Comú pot titular les seves notes de premsa com vulgui, perquè és un partit polític, una institució sotmès a la fiscalització ciutadana. En cas que es demostri que menteix, els ciutadans tenen la opció de castigar-los amb el seu vot. Però els mitjans de comunicació han de donar informació veraç. No es tracta de demanar impossibles com ara que no tinguin una línia editorial concreta. Es tracta, com a mínim, de no fer el ridícul a ulls de tothom. Però no ha estat el cas.

En conèixer-se la notícia, Catalunya Plural va encapçalar la notícia amb un titular d’interpretació força lliure de la trobada tot i tractar-se d’una crònica: “Pepe Mujica vota per Ada Colau”. Però el pitjor paper l’ha fet el mitjà digital Directe.cat i, especialment, el Diari ARA, un mitjà a qui hom li atribueix certa solvència, més enllà que hi combregui amb la línia editorial.

El Directe.cat ha acusat Barcelona en Comú de mentir en el suport de Mujica, amb una notícia titulada “Mujica desmenteix el suport a la candidatura de Colau”. I ho ha fet sense aportar més proves que el testimoni d’un tal Fernando Ferrón (que durant el matí ha passat a ser FF i posteriorment de nou Fernando Ferrón), de qui diuen ser assistent de l’expresident uruguaià, a la membre d’ERC Montse Tarres, però del qual no consta cap informació a la xarxa. De seguida, el Diari ARA ha publicat una notícia amb un titular similar, “José Mujica denuncia la ‘manipulació’ de la seva foto amb Ada Colau”. Però a la notícia es limitava a citar el Directe.cat, afegint que Barcelona en Comú, a qui deia haver contactat, admetia que havia estat un error publicar la nota de premsa amb aquell titular. I el cert és que la formació ha esborrat la nota de premsa del seu web.

Ara bé, que Barcelona en Comú hagi rectificat (ja sigui per haver cregut o no en la veracitat del testimoni aportat pel Directe.cat) i admès que es va extralimitar en la interpretació del suport de Mujica, no certifica la veracitat de la font del Directe.cat i, per tant, segueix posant en qüestió la credibilitat d’aquest mitjà i, el que és més greu, la del Diari ARA, que ha trigat més de tres hores a eliminar de la notícia el link al Directe.cat i en l’impàs ha canviat tres cops el titular.

De la seva banda, des del moment en què Barcelona en Comú ha rectificat, Catalunya Plural ha decidit actualitzar la notícia que va titular “Pepe Mujica vota per Colau” canviant el titular per “Pepe Mujica es troba amb Ada Colau al final de la campanya”. Un dels periodistes que la redacta, Arturo Puente, al·lega que el segon titular és més adient per una peça sobre la polèmica, a diferència del primer, que ho era per una crònica. Val a dir, però, que en una polèmica desfermada per incorreccions en els titulars, el menys adient si es vol conservar la credibilitat és, segurament, canviar titulars sense donar cap explicació.

Una de les primeres lliçons que rep un estudiant de periodisme a la facultat és la necessitat de contrastar les notícies. I això s’aconsegueix amb proves i/o amb el testimoni d’una font fiable i verificable. De fet, per publicar una notícia com aquesta, caldria recórrer a més d’una font. Una persona que no coneix ningú (en cas que existeixi i no sigui una invenció del mitjà) no és, òbviament, una font fiable ni verificable.

Un Diari com l’ARA té mitjans per contactar amb el Movimiento de Participación Popular (MPP) i esbrinar qui és aquest tal Ferrón, abans de titular directament “José Mujica desmenteix”. I Catalunya Plural, que segons Arturo Puente sí ho ha verificat i diu que el MPP es desmarca d’aquest personatge (però no ratifica el seu suport), podria haver redactat una nova notícia per ampliar la primera, amb un link a l’anterior.

El resultat ha estat un rosari de publicacions, modificacions, desmentits, repiulades d’usuaris amb milers de seguidors que a hores d’ara encara no està resolt a causa de la falta de professionalitat de mitjans dels quals s’espera que informin, no que desinformin.

En definitiva, el que és més greu no és que una força política utilitzi en el seu benefici un símbol com Mujica. És cert que en treurà rèdit electoral, però resulta difícil imaginar que qualsevol altre partit en el seu lloc no ho hagués fet i al capdavall és cert que l’expresident va animar Ada Colau en la seva lluita: ideològicament són propers. El que és inadmissible és que els periodistes de mitjans amb recursos no siguem capaços de contrastar una informació ni de fer autocrítica, i tinguem la doble moral de continuar suspenent als alumnes de primer de periodisme, que saben llegir i consultar notícies tan lamentables com aquesta, per no recordar-se que s’han de verificar i triangular les fonts.

Altres articles

Lorena Roldán i el full de serveis a la pàtria de Ciutadans

El grau en què Ciutadans ha complert el seu programa fins a la seva desaparició hauria de fer reflexionar els partits independentistes, que viuen sistemàticament d'incomplir compromisos

Llegeix més

Primera volta de Primàries al Parlament: un fracàs previsible (i per tant, més greu)

Supeditar unes primàries a l'acceptació de la seva legitimitat per part de l’ecosistema polític és il·lús, un tret al peu, com voler guanyar a Espanya o a Europa la independència amb les seves regles

Llegeix més

No tinc res a reclamar a l’Estat

A qui reclamo per la usurpació de les nostres institucions és als representants polítics que deien que anaven a protegir-les. No a l'Estat. A l'enemic no se'l reclama. Se l'ataca.

Llegeix més