Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

19/05/2011

Els amos de la democràcia

No diré res que no hagueu pensat tots. A l’amic Zapatero, a l’amic Rajoy, i a l’amic Hereu i Trias, i tots els que aquests dies estan enfeinats proclamant com seran bons jans i faran de bé les coses els propers quatre anys, els ha sortit el que en castellà coneixem com a sarpullido. Una erupció, un herpes que fa lleig. Alguna cosa no els ha caigut bé a l’estómac. Que uns quants manifestants (i a sobre, pacífics!) juguin amb la seva legitimitat a dies de les eleccions municipals, per exemple.


20/02/2011

Mor assassinat a Fuencarral un programa de joves cantants

A OT li queden dos telediaris. En concret, els dos d’avui diumenge, el del migdia i el del vespre. Telecinco dona la nota i els pobres participants deixen de donar-la: els ratolinets, en termes monegalians, han après que més cruel que aquell Risto Mejide que tant criticaven (per molt que sobreactuava) és el públic, que ja els ha començat a oblidar abans de la gala final; que no hi ha cosa més efímera que la fama, i que a les caixes dels supermercats, com a OT, també hi ha el millor de cada karaoke de barri. Telecinco ha ferit de mort el seu propi programa. L’homicidi haurà estat involuntari, òbviament, fruit del desencert i la poca traça de la productora en general i del director de càsting en particular (incloent l’il·luminat que va decidir que Pilar Rubio era adient per presentar el programa).


24/01/2011

Islam i democràcia: l'invent d'un divorci

El derrocament del dictador tunisià Zine El Abidin Ben Alí ha reobert un debat molt arrelat a la teoria política, que qüestiona la compatibilitat entre islam i democràcia. A l’actualitat, la majoria de règims polítics a països amb majoria musulmana estan classificats com a “no lliures” o “parcialment lliures” per la fundació sense ànim de lucre Freedom House, que mesura, atenent-se a diferents paràmetres, el grau de llibertat a cada país del món. Aquest i altres estudis com el de la organització Polity IV posen de manifest que, actualment, el món islàmic va lligat a sistemes de govern autoritaris o, almenys, no democràtics. Amb això no vull inferir que la societat occidental és millor que la societat musulmana pel fet d’estar governada majoritàriament per règims democràtics. De fet, seria una fal·làcia extreure d’aquesta afirmació que el fet que aquests països no tinguin règims democràtics ve donat per l’islamisme.


19/01/2011

La solució al dèficit s'escriu amb la dreta

En un context de crisi, on la política opta per tornar a escriure amb la mà dreta, els partits d’àmbit estatal ja estaven trigant a posicionar-se pel que fa a l’estat autonòmic: les autonomies comencen a sobrar perquè sembla que costen cares. Ho ha dit Aznar, i ara Zapatero no es queda enrere.


05/01/2011

Les dones governaran el món (però no començaran per aquí)

Atenció, dones, perquè sembla ser que d’aquí a uns anys serem les reines del mambo. I no és cap ironia. Sembla que és cert. Hi ha tot un seguit d’experts que afirmen que en una dècada, les dones governarem el món. La raó, molt simple. No és que nosaltres sortim beneficiades de la crisi, és que els homes sempre han estat els principals perjudicats dels cismes econòmics. I ara els traurem les castanyes del foc. Perquè fins ara els homes han estat sobrerepresentats a les indústries més tocades per la crisi, inclosos els serveis financers, les empreses manufactureres, i la construcció. Això, sumat al fet que els seus salaris són més alts, situa els homes a primera línia de foc.


03/01/2011

Comença l'any, comença la poda

Em penso que a la facultat de Comunicació de l’Autònoma no hi ha gaires camells (animals amb gepes, vull dir). O alumnes provinents del Sàhara, o del Carib, o de llocs on les temperatures impedeixin sentir-se còmode a un país del mediterrani on les ciutats no baixen gaire més dels 0 graus a l’hivern. Tot i així, als estudis de ràdio fa molta calor, als platós fa molta calor incrementada per l’escalfor dels focus, i quan entres per la porta, la calor del passadís et dóna ganes de desempallegar-te de tota roba d’abric que duus al damunt per quedar-te amb màniga curta. La calefacció no es pot baixar segons la zona de l’edifici on et trobes: el termòstat és el mateix per tota la facultat. I això costa un dineral. 5 milions d’euros, concretament, es van pressupostar per l’any 2009 en electricitat. Donar una carpeta nova als alumnes cada any potser tampoc és el més adient en temps de crisi, ni tampoc regalar un pendrive a cada cohort que arriba nova a la facultat.


02/01/2011

L’humor de qualitat i les llicències que confereix

Hi ha receptes i condiments que mai fallen la nit de cap d’any. Una d’elles és una bona amanida variada. I si és acompanyada de salsa romesco i una ampolla de vi blanc, serem com la Preysler amb una piràmide de Ferreros: els amfitrions perfectes. Una altra aposta segura és la d’amanir aquesta vigília amb humor ben fet i per a tots els públics.


30/12/2010

De la bona escola pública

Quan el meu germà i jo ens posem a discutir sobre com va el país, quan acabem, si és que es pot dir que ho fem, la meva mare ens pregunta si ja hem arreglat el món. Tant de bo. Aquest Nadal, entre pollastre i caneló, hem debatut força sobre les deficiències en l’educació a l’Estat espanyol en general i dels pares en particular. El per què del fracàs escolar tan elevat i aquestes coses, ja se sap. I hem arribat a la conclusió que cada centre escolar, inclòs l’institut on vam anar nosaltres, és una petita mostra representativa del fracàs escolar a Catalunya.


25/12/2010

Llei Sinde: quan ella va, el segle XXI ja torna

La Llei d’Economia Sostenible (coneguda com a Llei Sinde) torna a l’ull de l’huracà després de mesos d’estat de coma informatiu. Davant de la possibilitat que aquesta llei fos aprovada a traïció i sense debat durant les vacances de Nadal, en què les famílies estan massa ocupades a comprar llibres originals per Reis per parar-se a descarregar-los en PDF per l’ordinador, partidaris i detractors del text han tornat a esmolar les atxes, oferint-nos tot tipus d’arguments per condemnar o protegir les descàrregues de cançons, pel·lícules, llibres i videojocs.


20/12/2010

D'egos i trens: hi ha vida després de Madrid?

Quan llegeixo i veig les notícies sobre els centenars de quilòmetres més llarga que la tenen ara els espanyols que la resta d’europeus (ara estem parlant de la via de l’AVE), tinc una desagradable sensació de dejà vu. Fa més d’un segle els països de tota Europa es van pixar de riure en veure que els espanyols inauguraven el seu primer ferrocarril incorporant una nova amplada de vies que la resta de països pensaven implantar. Espanya va ser pionera i única a utilitzar aquest ample de vies, ja que la resta de països van decidir que reconvertir tota la seva xarxa de ferrocarrils era una inversió massa forta, quan, a més, el seu sistema funcionava prou bé. Encara avui hem d’esperar a la frontera amb França, quan anem amb tren, que els combois s’adaptin a l’amplada europea.