Sobre mi

Treballo per un periodisme lliure, basat en l’evidència i la transparència amb el públic

Em presento...

El meu nom és Pilar Carracelas Argiz. Vaig néixer el 1984 a Barcelona.

Vaig fer la carrera de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, que vaig pagar fent tot tipus de feines, des de dependenta a El Corte Inglés o repartidora de cartes a Correus fins a cambrera de banquets a l’Hotel Arts i auxiliar administrativa a una gestoria, entre d’altres. Em vaig llicenciar en un dels moments més difícils per al periodisme dels últims anys, durant la crisi del 2008, de manera que vaig acceptar els contractes més precaris, des de pràctiques a Televisió Espanyola i la locució de butlletins a RAC1 de 17:00 a 01:00h als estius, passant per torns de nit de 21:00h a 07:00h de divendres a diumenge durant dos anys a una productora que prestava el servei de cobertura de caps de setmana a TV3, tècnic de ràdio i televisió a la facultat de Periodisme de la UAB i ‘bolos’ a Agència EFE cobrint comunicats per empreses. Tot això, compaginat amb mesos d’atur i contractes puntuals per a ETT quan no trobava feina a cap mitjà de comunicació. Des de fa més de 10 anys he treballat gairebé a tot arreu, cosa que em fa immensament orgullosa pel que hi he après i els companys que hi he conegut, i per això als mitjans de comunicació de Catalunya molta gent m’ha ajudat en la meva trajectòria.

Els que em coneixen saben que per la meva educació i la meva experiència no tinc por de les dificultats. N’he passat per necessitat i per tant consideraria poc honest amb mi mateixa no fer-ho, si cal, per convicció, que és un motiu molt més just. Per això no concebo treballar en quelcom que no em faci sentir lliure. Sigui una feina o uns ideals.

Crec, doncs, en un periodisme lliure, i per tant arriscat i honest, que posi el focus en la transparència amb l’audiència i l’evidència en els fets com a fonts de la credibilitat, no en una objectivitat que els interessos econòmics i polítics als mitjans fan impossible. Per això intento ajudar a una audiència cada cop més segmentada a cribar notícies i aportar-li evidències, context i perspectives sense amagar les meves visions personals, assumint que ja no participa de forma passiva en el procés comunicatiu i té la responsabilitat de buscar alternatives.

En aquests principis se sustenta la meva tasca actualment als mitjans, el meu suport a una opció política independentista que concorri a eleccions després d’unes primàries que fomentin el debat públic i la tria de candidats de forma oberta i he fonamentat el projecte “L’Últim Diumenge Autonòmic”, que aspira a sustentar-se només amb el suport de l’audiència.