Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

02/12/2018

Salvem-los? Salvem-nos

Com era d’esperar, ha estat entrar VOX amb 12 diputats al parlament andalús i han sortit líders d’opinió de l’esquerra espanyola com Ignacio Escolar a culpar-ne l’independentisme, per “engreixar el nacionalisme espanyol”. Evidentment, en els casos de Brasil, Itàlia, Estats Units o França, on no hi ha independentisme català, no farien l’anàlisi que els partits més progressistes o d’esquerres han engreixat la ultradreta: allà en culpen les fake news, titllant els votants de desinformats. Però ja se sap, és pensar en Catalunya i fins i tot al més progre li surt l’españolazo que porta dins.


24/11/2018

Primàries i Graupera: una relació inversa del que els partits volen fer creure

Jordi Graupera, si una cosa té, és resistència a la pressió del poder, conviccions fermes (tan fermes que està disposat a pagar els costos que tenen) i més paciència que un sant per assolir objectius a llarg termini. I ho demostra el fet que, podent haver conformat un partit amb vocació de presentar-se a les eleccions municipals des de fa mesos, haver recaptat prou fons i gent amb talent per donar-se a conèixer en solitari, no dependre de l’elefant burocràtic que és l’ANC i estar ja avui fent ombra als partits a les enquestes, ha triat el camí que va marcar la gent l’1 d’octubre, és a dir, el de donar a qui ho vulgui el poder de decidir quines són les prioritats i les persones que han de conformar el projecte de Barcelona sense intermediaris: unes primàries.


29/09/2018

El repte que tenim per davant

L’anunci d’Oriol Junqueras que es presentarà com a candidat a les eleccions europees perquè “és la millor manera de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar” és l’enèsima mostra que els nostres polítics, o bé no saben com funcionen les relacions de poder a Espanya i Europa (cosa força impensable atès que parlem de gent formada i amb experiència a institucions espanyoles i europees) o bé reincideixen cínicament en un discurs que parteix de l’assumpció que l’electorat és ximple o massoquista.


16/09/2018

El camí alternatiu

El President d’ERC, Oriol Junqueras, diu des d’una presó catalana de la qual la Generalitat que el seu partit governa en té la clau, on hi és per reconèixer l’autoritat de l’Estat espanyol d’esclafar el dret d’autodeterminació, un dret que per definició ho és perquè no depèn del reconeixement d’altri, que “ens hem guanyat el dret a ser, el dret a decidir” (la cursiva és meva).


19/12/2017

Per què votaré la CUP?

A molts no els resultarà cap secret que el 21D votaré la CUP. Ho faré, estant en desacord en alguns dels punts del seu programa, perquè són l’únic partit que parla en positiu, tractant-me de d’adulta, sense intentar manipular-me a través de les emocions.


18/11/2017

Els límits acceptables de la violència

El problema de les declaracions de Marta Rovira a RAC1, en què afirmava que l’Estat espanyol estava disposat a impedir la independència encara que fos a costa de morts als carrers no és que no siguin versemblants. De fet, és cert que Espanya ha amenaçat obertament amb un exèrcit “preparat per actuar a Catalunya”, i en efecte, no resulta difícil imaginar l’Estat enviant-hi l’exèrcit (França porta dos anys amb el carrer militaritzat i ningú posa el crit al cel).


13/11/2017

No hi ha llibertat sense informació

Quan el ministeri de l’Interior va començar a enviar policia a Catalunya abans del referèndum de l’1 d’octubre, molts ja ens vam imaginar que no hi venien a fer un pícnic. Els mitjans de comunicació anaven plens del fet que Mariano Rajoy no es podia permetre un nou 9N, i que pretenia aturar-lo com fos. I no només això: també vam poder saber que la policia espanyola venia predisposada al que fos per assolir aquest objectiu, i el vídeo de l’a por ellos en va ser un dels molts exemples. No em puc creure, doncs, que algú, fos de la Generalitat o ciutadans qualssevol, pensés que era impossible una actuació policial violenta l’1 d’octubre.


04/11/2017

Contra la llista unitària

Llegeixo el manifest per la llista unitària i no veig raons per fer-la més enllà del simbolisme de la unitat que, en ell mateix, no és garantia de res. En aquest post no entraré en si és una estratègia o no del PDECAT per salvar-se del desplom. “Anar plegats” o “defensar entre tots la democràcia davant el cop d’estat unionista” no és excloent amb fer-ho de la manera que ens garanteixi més suports. Perquè aquesta unitat entorn d’una llista no ens servirà de res si perdem en vots aquestes eleccions i reeditem l’empat tècnic del 27S.


30/10/2017

A tothom li prenen el pèl

Que l’independentisme està en un punt d’inflexió, crec que és una evidència irrefutable. Després de la insinuació de Junqueras en un article a El Punt que es podrien presentar a unes eleccions autonòmiques convocades sota l’article 155 només 48 hores després de fer una declaració d’independència que ha quedat en paper mullat, la gent ha de resituar-se i canalitzar les emocions que tot això li causa.


29/10/2017

Que ens tractin com adults

Sé que la política ja és això, però mai em deixarà de molestar que els polítics no ens tractin com adults. No ho fan els de cap partit, però és clar, em molesta més dels que n’espero alguna cosa, no dels que ja no n’espero res.