Salvem-los? Salvem-nos


Els socialistes ja tenen el xantatge perfecte per als independentistes: o em doneu suport o engreixaràs el feixisme, com ja ens estan acusant d’haver fet

Com era d’esperar, ha estat entrar VOX amb 12 diputats al parlament andalús i han sortit líders d’opinió de l’esquerra espanyola com Ignacio Escolar a culpar-ne l’independentisme, per “engreixar el nacionalisme espanyol”. Evidentment, en els casos de Brasil, Itàlia, Estats Units o França, on no hi ha independentisme català, no farien l’anàlisi que els partits més progressistes o d’esquerres han engreixat la ultradreta: allà en culpen les fake news, titllant els votants de desinformats. Però ja se sap, és pensar en Catalunya i fins i tot al més progre li surt l’españolazo que porta dins.

No cal ser gaire intel·ligent, i ho dic sobre tot pels que quan passi m’acusaran d’anar de set-ciències, per arribar a la conclusió que aquests resultats convenen a uns socialistes que ja tenen l’argumentari perfecte per fer xantatge als polítics independentistes: o em doneu suport en el que ja ha dit José Luis Ábalos i ha insinuat Pablo Iglesias que ha de ser un front antifeixista, o engreixareu el feixisme, com ja us estic acusant d’haver estat fent.

Només hi ha dues opcions

Els polítics independentistes tenen dues opcions: 1) acceptar remar al costat de l’Espanya tricolor que ha mirat majoritàriament a una altra banda (o fins i tot ha aplaudit) mentre VOX ajudava a les institucions de l’Estat a reprimir els independentistes a canvi de salvar un sistema que mai ens deixarà existir, o 2) entendre que Espanya no vol ser salvada del feixisme si és a costa de deixar als catalans la llibertat de decidir i fer la independència.

Ara bé, la independència no es pot fer amb líders polítics que volen fer 1), i ara per ara, per molt que ho intentin ocultar amb el xantatge emocional dels presos i els exiliats, són tots.

El procés independentista té un problema de credibilitat i de talent molt greu. De credibilitat, perquè els polítics no han complert cap dels seus compromisos palesats en promeses i programes electorals, i de talent, perquè només la manca d’aquesta capacitat pot ser la causa que repeteixin per sistema el mateix patró de d’haver de recórrer a la dinàmica de la por, la obligació i la culpa per no assumir les conseqüències dels seus actes.

Aquests patrons i dinàmiques són inherents a la cultura política que han instaurat els polítics i que nosaltres hem acceptat, i només s’acabarà quan els fem marxar cap a casa i nosaltres tinguem un nivell d’exigència suficient com perquè als nous líders els surti més car trair als seus votants que trair Espanya.

Molta gent em pregunta com. Servidora i més de 35.000 persones més pensem que una manera de començar a avançar en aquesta direcció és promocionar un mecanisme de debat públic que permeti periòdicament una rendició de comptes més efectiva i catapulti el talent a la política: unes primàries obertes de l’independentisme. Ara bé, tant de bo sorgeixin tantes altres idees alternatives com faci falta per a aconseguir-ho: d’això es tracta.

Primàries i Graupera: una relació inversa del que els partits volen fer creure

Molts pensen que les primàries estan al servei d'un nou espai independentista, quan en realitat és l'espai que podria aglutinar Graupera que s'ha posat al servei d'unes primàries

Llegeix

El repte que tenim per davant

Que un pres polític es presenti a unes eleccions europees no evita la repressió, més aviat intenta dissimular tot el que s'està acatant

Llegeix

El camí alternatiu

No hi ha res que poguem fer, després que s’hagi devaluat el dret d’autodeterminació, excepte canviar lideratges i afavorir la materialització de noves idees

Llegeix
Aquest és un blog de política. Tots els comentaris són benvinguts sempre i quan facin referència al tema tractat a l'article i, per tant, aportin o demanin nous punts de vista al debat. Per altres qüestions, podeu trobar-me al formulari de contacte que trobareu en aquesta web.