Laura Borràs i la justícia colonial

Només trencant el cercle viciós en què ens han immergit Junts Per Catalunya, Esquerra i la CUP podrem impartir justícia contra un polític que ha fraccionat contractes

Pilar Carracelas

Última modificació: 25 de juny de 2020

Si per alguna cosa va ser important el judici del procés va ser perquè va posar de manifest els límits de les garanties de la justícia espanyola davant de tot el món. Certament ja havia passat abans, no només a Catalunya sinó també al País Basc: conductes que a altres llocs d’Espanya o del món eren penalitzades d’una forma, en aquests territoris on hi ha moviments polítics que qüestionen els fonaments de l’Estat, ho eren d’una altra, molt més dura. Ser català o basc, i encara més concretament, ser independentista català o basc, implicava que les garanties d’un judici just es posaven en qüestió. Per tant l’eficàcia de la justícia disminuïa i els fonaments de l’Estat de dret s’erosionaven.

Als països democràtics l’eficàcia de la justícia no només es concreta en el bon funcionament de la seva maquinària, sinó en la seva legitimitat a priori. I això depèn de la percepció dels ciutadans. Una justícia que és percebuda com a legítima funciona abans que aquesta maquinària es posi en marxa, desembocant en un major compliment de les lleis. Ho demostren dades com les del World Justice Project, Transparency International, la Unió Europea, entre d’altres. A les democràcies on hi ha una percepció més elevada de la legitimitat de la justícia, hi ha una menor taxa de criminalitat.

D’aquesta manera, per molt que a Espanya no tots els judicis siguin polítics, que n’hi hagi un, qüestiona la naturalesa de la resta, de la mateixa manera que la primera mentida d’una persona posa en qüestió la veracitat de la resta de coses que diu. Per això era tan important que els líders independentistes que van organitzar el referèndum no es deixessin jutjar per Espanya. No només ensenyaven els nostres límits, és a dir, el manual d’instruccions per deixar-nos imposar la seva voluntat, sinó que ens desposseïen de la possibilitat de fer política i de fer justícia com un país normal. Hem de recórrer a aquest sistema que hem vist públicament investigar, detenir i condemnar persones de forma arbitrària per participar d’un determinat projecte polític per jutjar persones d’aquest projecte polític?

És possible que Laura Borràs sigui responsable de fraccionament de contractes a l’exercici de la seva funció. Pot ser-ho perquè és una pràctica habitual (que recordem que pot passar per legal) a l’administració pública. Però precisament per això, perquè és habitual i només l’encausen a ella, que forma part d’un projecte polític que és a la diana de la justícia espanyola, la legitimitat de la seva causa és totalment discutible, i per tant les accions que se’n desprenguin.

Qui pot apel·lar a aquesta manca de legitimitat, però, no és la mateixa Laura Borràs, ni Junts Per Catalunya. De la mateixa manera que Esquerra han atorgat a la justícia espanyola la competència de jutjar alguns dels seus diputats per organitzar el referèndum, així com de descartar (amb l’ajut de la CUP) els candidats a president de la Generalitat en comptes de forçar noves eleccions els cops que calgués per preservar la poca sobirania que quedava al Parlament de Catalunya després de la rendició del 27 d’octubre de 2017, i d’establir els límits de la llibertat d’expressió enretirant una pancarta de la façana de la Generalitat que encara avui no s’ha tornat a penjar.

Els partits polítics van cremant les seves files entregant-les a la insaciable justícia espanyola, quedant només els que estan disposats a vendre el país a preu de saldo per unes engrunes de poder que haurien fet riure a la Convergència dels anys 90, que feia el mateix però demanant més zeros al xec i sotamà. Fins que en pocs anys no quedi ni una engruna de talent ni de país. No podrem exercir justícia ni desenvolupar política com un país normal fins que no trenquem aquest cercle viciós essent els ciutadans els que decidim qui concorre a les llistes electorals després d’un debat públic transparent sobre l’aixecament de la Declaració Unilateral d’Independència, la crida als ciutadans a protegir les seves institucions i el control del territori. Només així començarem a ser un país que jutgi polítics sospitosos de fraccionar contractes com un país normal, no com un territori ocupat que utilitza la justícia de la metròpoli per jutjar els seus propis polítics, fent-li la feina bruta.