Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

28/10/2017

Picar pedra i menjar gripaus

Vagi per endavant de tot aquest post que estic convençuda que la independència efectiva de Catalunya és un fet. Un fet que implica, en qualsevol de les estratègies que el facin possible, uns costos econòmics, polítics i socials -que són diferents depenent de per quina d’elles s’opti-, però que -també n’estic convençuda- farà de Catalunya un país millor del que seria sota sobirania espanyola. Ens esperen temps de guanyar i perdre batalles, però al final penso que la república catalana es comptarà a la comunitat internacional com un nou país sobirà.


22/10/2017

La teva comoditat econòmica no val la meva dignitat (resposta a Víctor Amela)

Avui en Victor Amela cita en un article a La Vanguardia un debat a 8aldia entre Josep Manuel Silva i jo, on discutíem sobre els costos que pot tenir una independència unilateral. A la meva disposició a començar des de zero si això és el que haig de fer per la independència de Catalunya, Amela respon que no vol “pagar tu dignidad con mi ruina, no quiero ir a peor ni mal alguno a los bancos benéficos que acojan a los bancos benéficos que acojan ahorros de convecinos míos independentistas”.


21/10/2017

Per què aquesta és la pitjor situació possible (però ens en sortirem)?

El problema del fet que el Govern català ens tracti com a menors d’edat que fa les coses pel nostre bé i que ja entendrem quan siguem grans, és que ens ha deixat desemparats mentre escoltem com l’Estat ens humilia públicament amb un cop d’Estat que anul·la la nostra suma de voluntats individuals. A diferència de la fermesa i la univocitat que van mostrar fins l’últim moment abans de celebrar el referèndum, després del 10 d’octubre, en què es va suspendre la independència, no hem escoltat dels dirigents polítics res més que ambigüitats i anem a remolc de rumors.


21/10/2017

Una cosa pitjor que el 155

Hi ha una cosa pitjor que el fet que el Rei d’Espanya hagi amenaçat com a mínim 2,2 milions de ciutadans de l’Estat. Al cap i a la fi, és la seva feina, mostrar-se ferm amb qui posa en risc la preservació de la memòria, la identitat i la unitat de l’Estat que ell representa. Una monarquia (Franco ho sabia molt bé quan ho va deixar tot lligat i ben lligat) és una forma d’Estat que dona tal importància a la seva unitat que assigna la seva màxima autoritat a una figura que no prové de la suma de voluntats particulars sinó de un factor tan arbitrari com un llinatge.


08/10/2017

Pablo Iglesias i el discurs de la por

Jo, quan dubto si s’ha d’aplicar el resultat del referèndum o no, penso en la meva mare. La meva mare va donar suport a Pablo Iglesias quan es va presentar a les eleccions europees perquè se sentia identificada amb el seu discurs, que diagnosticava a la perfecció com de traïda se sentia per la transició.


29/09/2017

Jo diumenge votaré

La roda de premsa d’ahir del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en què s’assegurava que no impedirien manifestacions fora dels col·legis electorals diumenge, a diferència del que deia la primera ordre del fiscal, que ha estat apartat del cas, demostra diverses coses que des de molts sectors a favor del referèndum es deia des de fa dies:


27/09/2017

Els contraris a “aquest referèndum” i l’1O

Hi ha una idea encara força estesa que a Catalunya, després de la convocatòria del referèndum, no s’està vulnerant cap dret fonamental. O que, si s’està fent, és per un bé major, perquè s’està protegint alguna cosa més important, que és la democràcia, la llei o, més aviat -perquè ningú ha sabut dir encara quina llei prohibeix fer un referèndum a Catalunya-, la unitat de Espanya. Ambdues creences són incompatibles amb una democràcia plena.


24/09/2017

La inmersión lingüística en Cataluña y el adoctrinamiento tienen la culpa de lo que pasa aquí?

Para empezar, quien piensa que a los niños se les adoctrina debería pisar unas cuantas aulas. Nunca he oído a nadie justificar el adoctrinamiento poniendo ejemplos de escuelas concretas y profesores concretos. Nunca. Además, una parte muy importante de los independentistas ni siquiera han recibido la educación en democracia, y es un poco osado pensar que se les ha adoctrinado posteriormente con lo grandecitos que son. Y podría acabar el artículo aquí. Sin embargo, me gustaría hablar también de mi experiencia personal.


28/08/2017

Les estelades a la manifestació contra el terrorisme i els hipòcrites

La manifestació de diumenge 26 d’agost al Passeig de Gràcia ha evidenciat a Catalunya un trist trencament que va més enllà de la cosa política i afecta de ple a la social, i ha posat un cop més sobre la taula que si no es troba una sortida democràtica a l’encaix de Catalunya a Espanya per mitjà d’un referèndum d’independència la fractura social és imminent. I si això passa, només serà responsabilitat dels líders polítics, espanyols o catalans, que no hagin possibilitat aquest referèndum.


12/07/2017

Podemos i els Comuns, líders del procés

Que el referèndum ha posat de manifest quina idea d’Espanya es pot permetre cada partit polític ha passat de ser una frase suada a la qual molts no hi veien sentit a ser una realitat palesable. La despectiva frase de Pablo Echenique “poner cajitas en una mesa es legítimo”, a l’alçada de “los hilillos de plastilina” de Mariano Rajoy o “hemos pasado el rodillo al Estatut” d’Alfonso Guerra, és només el preludi del que com d’esperpèntica pot arribar a ser la postura dels suposats grans aliats del dret a decidir.