Jo diumenge votaré
Defensaré els meus drets fonamentals i els dels qui els supediten a complir la legalitat, els de tots.
Última modificació: 25 de juny de 2020
La roda de premsa d’ahir del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en què s’assegurava que no impedirien manifestacions fora dels col·legis electorals diumenge, a diferència del que deia la primera ordre del fiscal, que ha estat apartat del cas, demostra diverses coses que des de molts sectors a favor del referèndum es deia des de fa dies:
Per això diumenge s’ha de votar costi el que costi. S’ha de protegir col·legis pacíficament i impedir que vulnerin la nostra llibertat d’expressió. Si cal estar-s’hi dies, s’ha de fer. Si es triguen setmanes en recomptar vots, s’ha de fer. Que s’allargui la imatge de policies fent torns per envoltar col·legis mentre la ciutadania els protegeix no és preocupant, al contrari. Té molta més potència aquesta imatge que mil cues. Que els nens perdin classes no és preocupant. És preocupant educar els nostres fills en un país on venç la por i la repressió, en un país que es conforma amb fer veure que s’autodetermina, que, com deia el meu amic Jordi Graupera, es conforma amb fer veure que és lliure.
Qui enfoqui la jornada de diumenge com una mobilització, volen conformar-se amb una mobilització que faci estèril la vulneració de drets que estem patint amb l’esperança que la comunitat internacional es posi de part de qui ni tan sols pot defensar la seva llibertat, està en el seu dret, però aleshores no em representa. Jo diumenge no em manifestaré. No tindré una ampolla de cava a la nevera. Tindré entrepans a la motxilla i molta aigua per resistir i per votar costi el que costi, pagant el preu que calgui, per defensar els meus drets fonamentals i els dels qui els supediten a complir la legalitat, els de tots. Perquè la llibertat no té preu. Jo diumenge votaré.