Colau i la consulta sobre l’AMI a Barcelona

Fer pronunciar sobre la independència la capital de Catalunya abans que ho facin tots els catalans no és innocent.

Pilar Carracelas

Última modificació: 25 de juny de 2020

És ben clar que ni a Xavier Trias ni a Ada Colau els interessa posicionar-se clarament a favor de la independència adherint-se a l’Associació de Municipis per la Independència per una qüestió ben senzilla: cap dels dos vol perdre vots d’una part de Barcelona contrària a la independència, que podria ser més de la meitat. Però una cosa és desentendre’s de l’AMI (els objectius de la qual, segons el seu web, els podrien compartir perfectament, per ambigus, tant l’un com l’altre sense ser independentistes), i l’altra, fer-ho passar per una propensió a la democràcia participativa, tot proposant una consulta ciutadana com vol fer Ada Colau.

Fent bandera de democràcia, Iniciativa ja va forçar, juntament amb Unió, un disseny per la consulta del 9N que cap expert internacional hauria passat per bona, donada la impossibilitat d’interpretar unívocament una de les tres alternatives (el Sí-No). Un Estat sense ser independent pot tenir infinitat de significats, o bé cap. I això provoca que els ciutadans vagin a votar sense tenir informació completa, cosa imprescindible en democràcia. Ara la candidata de la llista que ocupa l’espai d’Iniciativa als debats, Ada Colau, proposa consultar els barcelonins sobre l’adhesió a l’AMI, i ho fa amb el mateix pretext que va donar Iniciativa aleshores: la qualitat democràtica.

Els suïssos, que ja tenen una llarga trajectòria en matèria de democràcia directa, sempre fan preguntes clares a la seva població: vol que la llei sobre el preu del llibre sigui aprovada, sí o no? Els que voten “no” saben que voten en contra que aquesta llei entri en vigor, però no necessàriament han d’estar d’acord amb la legislació vigent: saben que poden proposar alternatives iniciant una iniciativa legislativa popular, o bé votant a les properes eleccions un partit que porti al programa una proposta millor sobre el tema. El mateix passa a l’estat de Califòrnia, als Estats Units, que sotmet moltes polítiques municipals a referèndum, i ho fa plantejant preguntes clares i oferint respostes unívoques.

Ada Colau sap perfectament que el resultat de sotmetre a votació l’entrada a l’AMI dificultaria una futura interpretació d’uns futurs resultats a unes eleccions, o a un nou referèndum a nivell català. Sap que a un Sí no se li donaria cap valor i que un NO s’interpretaria amb contundència en contra del procés. De fet, a Suïssa, les votacions multinivell (preguntar la mateixa cosa a nivell federal i després a nivell cantonal) es fa precisament per reforçar el poder de veto dels cantons en qüestions importants.

Tota eina de democràcia participativa ha de ser benvinguda. Però cal pensar que el seu disseny no és innocent. No és innocent una pregunta en arbre i no és innocent fer pronunciar-se la capital de Catalunya sobre un tema sobre el qual haurà de votar tot el país, com no és innocent decidir alhora si vols reformar casa teva, quins materials utilitzaràs per reformar casa teva i qui mana a casa teva. No es pot decidir dues coses alhora quan una de les variables d’una d’elles depèn del resultat de l’altra. No és democràtic. Perquè en democràcia, cal que totes les alternatives tinguin el mateix valor i la mateixa probabilitat de ser escollides.