Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

12/07/2017

Podemos i els Comuns, líders del procés

Que el referèndum ha posat de manifest quina idea d’Espanya es pot permetre cada partit polític ha passat de ser una frase suada a la qual molts no hi veien sentit a ser una realitat palesable. La despectiva frase de Pablo Echenique “poner cajitas en una mesa es legítimo”, a l’alçada de “los hilillos de plastilina” de Mariano Rajoy o “hemos pasado el rodillo al Estatut” d’Alfonso Guerra, és només el preludi del que com d’esperpèntica pot arribar a ser la postura dels suposats grans aliats del dret a decidir.


27/11/2016

Cuba és una democràcia? El debat soterrat

Cuba no és una democràcia. Pot ser que altres països que es diuen democràtics tinguin dèficits democràtics, com pot ser que Cuba hagi assolit nivells de desenvolupament i benestar social equiparables a altres països que es diuen democràtics. Però això no fa de Cuba una democràcia. De fet, alguns països del Golf també tenen certs índexs de desenvolupament i benestar i això tampoc no els fa democràcies. El mateix franquisme va assolir en poques dècades un alt grau de benestar social comparat amb la fi de la guerra civil i això no el va transformar en una democràcia.


26/08/2016

Xavier Rius i E-Notícies: la meva experiència allà i la seva reacció en fer-la pública

Avui a Twitter he fet un fil de tuits explicant la meva experiencia laboral a l’E-notícies.


03/04/2016

Algú vol investidura?

La pregunta està present des que es van començar les negociacions per a la investidura, i fins i tot des que es va saber el resultat de les eleccions del 20D: a qui convenen unes noves eleccions? La resposta fàcil a aquesta pregunta sempre ha apuntat que qui menys vol unes noves eleccions són PSOE i Ciutadans i qui podria sortir beneficiat és Podemos i PP.


07/01/2016

Mas o com acabar com Ibarretxe

Si Artur Mas no és investit president abans de dilluns 11, no ho tornarà a ser més: Convergència va a la baixa, i aquesta tendència no té gaires perspectives de revertir-se a curt termini.


12/06/2015

El sou d'Ada Colau i altres gestos superficials

El màxim de 37.000 euros anuals dels sous dels regidors, directius i el d’Ada Colau com a futura alcaldessa de Barcelona que ella mateixa ha fixat per aquest mandat, posar una gran pantalla a plaça Sant Jaume per seguir la investidura i demanar les dades als barcelonins a través del web de la formació per “participar en decisions col·lectives importants” són alguns exemples de fins a quin punt Barcelona en Comú dona importància als gestos, i també de fins a quina mesura aquests gestos poden arribar a ser purament estètics, estar totalment buits de contingut.


23/05/2015

El Directe.cat, l'ARA, Colau i l'expresident Mujica

La formació que aspira a governar la ciutat, Barcelona en Comú, va fer pública ahir una nota de premsa segons la qual “Ada Colau rep el suport de l’expresident d’Uruguai”, acompanyada per una fotografia de José Mujica i Ada Colau en actitud afectuosa. Aquesta trobada tenia lloc a una taula del cafè Zurich de plaça Catalunya, en el context d’una visita de Mujica a Barcelona per vacances.


22/05/2015

Colau i la consulta sobre l'AMI a Barcelona

És ben clar que ni a Xavier Trias ni a Ada Colau els interessa posicionar-se clarament a favor de la independència adherint-se a l’Associació de Municipis per la Independència per una qüestió ben senzilla: cap dels dos vol perdre vots d’una part de Barcelona contrària a la independència, que podria ser més de la meitat. Però una cosa és desentendre’s de l’AMI (els objectius de la qual, segons el seu web, els podrien compartir perfectament, per ambigus, tant l’un com l’altre sense ser independentistes), i l’altra, fer-ho passar per una propensió a la democràcia participativa, tot proposant una consulta ciutadana com vol fer Ada Colau.


06/05/2015

La concepció de la xarxa de l'ARA Xarxes

Aquesta tarda el periodista Enric Borràs de l’Ara Xarxes ha publicat una notícia en què s’acusa a usuaris de Twitter, i a mi personalment, de boicotejar comptes de Rodalies de caràcter col·laboratiu que funcionen a partir de “bots”, és a dir, mecanismes automàtics que en aquest cas repiulen automàticament el que piulen els usuaris si posen un hashtag determinat. Alguns usuaris n’han fet ús per fer bromes i jo hi he participat amb uns quants tuits durant no més de 15 minuts, per comprovar com funcionava el sistema i apel·lant a la complicitat dels meus followers per comprendre que estava fent una broma puntual. Altres usuaris han continuat amb la broma i jo no, però la notícia està centrada en el ús que jo he fet d’aquest compte, no pas en el que han fet altres.


30/04/2015

Alfred Bosch, les campanyes a les eleccions municipals i la manca d'idees

Barcelona en Comú ha articulat el discurs municipal barceloní en clau bipartidista contra Xavier Trias i li està funcionant de cara als mitjans de comunicació. Per això el tercer en discòrdia, Alfred Bosch, recorre al seu excentricisme forjat al Congrés dels Diputats per cridar l’atenció de vés a saber quin perfil d’elector, i d’això n’ha sortit el vídeo en què imita Trias i Ada Colau. Aquest gest, per molta o poca base que tingui, és poc propi d’algú que aspira a governar una ciutat que vol que sigui capitat d’Estat. I és probable que durant la campanya veiem gestos de tots els candidats que clamen cada cop més a la vergonya aliena, com ja va passar en alguna ocasió a la campanya a les eleccions europees.