Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

29/04/2015

Barcelona en Comú i l'honestedat

S’acosta una campanya electoral de digestió pesada. Per una banda, Alfred Bosch intenta trencar esquemes a cop de bufonada com ho feia, amb gràcia, al Congrés dels Diputats, en un vídeo on imita (per no dir que escarneix) Xavier Trias i Ada Colau. De l’altra, paradoxalment, Ada Colau s’ha anat inserint poc a poc en tots i cadascun dels esquemes de la política tradicional que sempre ha maldit.


23/04/2015

Què és un single? Els grans resums com a experiència lectora del futur

El ritme de vida que portem fa que defensar el nostre recés de pau per llegir sigui difícil, fins i tot heroic. Sense adonar-nos massa, la majoria de les nostres experiències lectores estan marcades per la immediatesa, la intermitència, l’escassa vida útil. En aquest context, els llibres electrònics com ara Kindle, les tauletes, o els mòbils han guanyat protagonisme, i els nous formats de lectura s’estan adaptant a aquest canvi tecnològic. L’esingle és el paradigma d’aquest canvi.


25/03/2015

Humanitzar l'accident de Germanwings

Existeix actualment la tendència d”humanitzar” les notícies, de “buscar històries” que serveixin de fil conductor per explicar una notícia que d’altra forma serien dades fredes, com és el cas de l’accident de Germanwings. Als mitjans tradicionals, especialment a la televisió, potser és un dels pocs recursos a què es poden aferrar, ja que Internet ha aclaparat pràcticament la totalitat de la immediatesa com a motor del periodisme. Hi ha mitjans que hi recorren més que d’altres, però explicar l’actualitat amb històries humanes no està renyit amb la vocació de servei.


09/03/2015

27S i la crisi existencial de Convergència

La crisi identitària de Convergència Democràtica de Catalunya, que segons Josep Rull es defineix com a nacionalista però sense que els “importi que se’ls anomeni independentistes”, a uns mesos de les eleccions del 27S, ens remet a una qüestió fonamental en un moment en què els ciutadans necessiten més claredat que mai sobre què significa el que votaran.


03/02/2015

La constitució catalana

La publicació de la proposta de constitució catalana elaborada per un grup de juristes liderat pel jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha ocasionat un allau de reaccions al panorama comunicatiu. Es tracta d’una discussió que, per bé que probablement s’hauria hagut d’ajornar a un eventual procés constituent català, resulta molt saludable des de la perspectiva de la qualitat democràtica, en la mesura que afavoreix el debat públic, fins i tot en el cas que Catalunya no s’arribi a independitzar d’Espanya.


19/12/2014

L'odi de Vidal-Folch

Segurament una de les coses que volia Ignacio Vidal-Folch amb el seu article de dimecres a El País, on fantaseja (sic) amb “trens plens de psiquiatres” per a Catalunya (el Govern, els seus portaveus i la seva opinió pública), era precisament el que fa aquest post: parlar d’ell. I és que és l’únic que pot pretendre un escriptor que publica quelcom que no té ni de bon tros el nivell literari que se li espera i ni tan sols és original.


04/12/2014

Mas i Junqueras: negociació i fets consumats

Una cosa és evident: Artur Mas té la paella pel mànec. No hi haurà eleccions si ell no les convoca. Pot permetre’s posar condicions. Partint d’aquesta base, és perfectament comprensible la manca d’entusiasme d’Oriol Junqueras a la conferència de Mas del dia 25.


02/12/2014

Senat, tercera via i PSC

Aquesta setmana hem tingut en la notícia de l’hipotètic trasllat del Senat a Barcelona un magnífic exemple del que l’Estat podria estar disposat a oferir en el sacre altar de la tercera via: quincalla. El candidat a l’alcaldia de Barcelona pels socialistes, Jaume Collboni, ha aplaudit aquesta quimera federalitzant, com si traslladar de lloc una càmera legislativa de segona lectura i plasmar-ho a la Carta Magna l’omplís d’un contingut que la Constitució actual ja contempla però que ningú ha mogut ni un sol dit per donar-li.


11/11/2014

El no-referèndum pactat

Cada hora que passa després del 9N queda més i més de manifest que una votació aparentment tan insignificant com la de diumenge ha tocat de mort l’Estat espanyol. El 9N un Govern i més de 2 milions de ciutadans van desobeir l’Estat i el màxim garant de la continuïtat legal d’aquest Estat, entre ells 100.000 persones que ho van fer per declarar-se’n partidaris. I sortirà gratis. Perquè aturar el 9N suposava per l’Estat un cost més elevat que no aturar-lo. I és aquí on es posa de manifest que l’Estat ja no té legitimitat.


10/11/2014

Els altres

Si una cosa va il·lustrar ahir el procés participatiu del 9N va ser el concepte, sovint tan difícil d’explicar, de legitimitat política. En ciència política, el concepte de legitimitat al·ludeix a l’acceptació voluntària per part d’una comunitat dels límits que el poder imposa. Donat que la legitimitat, aquesta conformitat col·lectiva amb els límits i normes que el poder imposa, s’empara en aquestes normes escrites, sovint es diu que sense legalitat no hi ha legitimitat.