Ofici de periodista

El blog de Pilar Carracelas

19/10/2014

Consulta 9N: la partida continua

Que, després de la suspensió de la llei de consultes per part del Tribunal Constitucional, tots els partits pensaven que no hi hauria consulta fins la reunió de dilluns 13 d’octubre ja no hauria d’escapar a ningú a aquestes alçades. La prova més recent la tenim en el posicionament de Joan Herrera davant del nou format de consulta del 9 de novembre: no té sentit que el líder d’Iniciativa es desmarqui com ho ha fet d’un procés participatiu de l’estil de molts altres que ha defensat anteriorment. I menys encara que al·legui que una forma de participació com el nou 9N desvirtua la consulta inicial i alhora defensi que una protesta davant dels col·legis i una recollida de signatures (que, recordem-ho, també és una forma de participació i no un procés electoral) té algun tipus d’efectivitat.


13/08/2014

El joc de la consulta

La teoria de jocs és una extensió de la teoria de l’elecció racional, que pressuposa que els individus són éssers egoistes i interessats. No miren pel benestar col·lectiu, però de la interacció entre individus egoistes pot produir-se un resultat que sigui òptim des del punt de vista col·lectiu. En la seva aplicació a la ciència política, la teoria de jocs recorda que el resultat de les transicions polítiques depèn de si cada agent polític disposa d’informació sobre les capacitats i els escenaris preferits de l’altre a cada jugada.


28/07/2014

Fer que Pujol s'expliqui

La rendició de comptes (accountability), en les seves dues dimensions, vertical i horitzontal, és una condició indispensable de qualitat democràtica, com assenyalen Diamond i Morlino (2004). La vertical fa referència a es relaciona amb el control que exerceixen sobre els polítics els ciutadans i la societat civil (per exemple, a través dels processos electorals). La horitzontal, en canvi, fa referència al control del poder polític per part d’agències institucionals que tenen autoritat legal i capacitat sancionadora.


26/07/2014

El frau i el favor de Jordi Pujol

Tot i que en uns països més que en d’altres, la moral i la política sempre han anat estretament relacionades, com ens recorden els estudiosos d’Aristòtil. Una mentida pot qüestionar la honestedat de totes les nostres accions. Als Estats Units, per exemple, Bill Clinton es va enfrontar a un impeachment, no pas per un cas d’abús sexual (la demanda pel qual va ser desestimada), sinó, entre d’altres, per haver mentit afirmant “I did not have sexual relations with that woman, Miss Lewinsky”. Una mentida que li va costar, entre d’altres, 90.000 dòlars i la fi de la seva carrera política.


18/06/2014

Fer-nos gols en consulta pròpia

Resulta paorosa la manera en què ens fem alguns autogols sense que a l’Estat espanyol li calgui ni tan sols sortir a jugar el partit. Avui, Jordi Turull ha manifestat el seu convenciment que caldria una participació superior a un 50% a la consulta del 9-N i que el Sí-Sí hauria de superar el 55% per fer el resultat vinculant. Per què? Doncs tot indica que perquè aquests van ser els condicionants que la Unió Europea va posar al referèndum de Montenegro de 2006 perquè fos vàlid.


07/06/2014

Felip VI, l'apagafocs

Una de les característiques de la monarquia és, com tothom sap, que no gaudeix de legitimitat popular, en no ser escollida pels ciutadans. El rei representa l’Estat, no cap partit, ni un programa, ni una suma de voluntats particulars. Precisament per no ser escollit, pot representar la permanència de l’Estat en el temps, la seva memòria, la seva identitat i la seva unitat. Per aquest motiu és difícil concebre el concepte de monarquia moderna que molts volen introduir-nos al cervell a mode de tortura xinesa: precisament la seva funció és, per dir-ho d’alguna manera, ser conservadora.


28/05/2014

OPINIÓ: La nostra lluita tampoc es toca

El cas del centre social Can Vies és una il·lustració paradigmàtica de gestió nefasta d’un conflicte, per part de l’Ajuntament, els que volien impedir la demolició de l’edifici amb violència i fins i tot de l’Assemblea Nacional Catalana de Sants.


21/04/2014

OPINIÓ: La Societat Civil Catalana com a símptoma

L’aparició de l’associació Societat Civil Catalana és un indicador de la desesperació de l’unionisme en un moment simptomàtic. Les enquestes revelen que l’independentisme no recula i que la meitat dels espanyols ja tenen coll avall que el 9 de novembre hi haurà consulta, i la ja llegendària tercera via ja fa temps que es passeja nua. Ni el PP la vol ni el PSOE se la creu.


05/04/2014

Mohammad Iqbal: “Ja hem demostrat la nostra força, i ho seguirem fent”.

Mohammad Iqbal, portaveu del centre islàmic Camí de la Pau, té el perfil de qualsevol líder carismàtic: parla pausadament i en plural, escolta, no critica. En públic sempre se’l veu vestit d’americana i camisa, abillament formal que contrasta amb el seu caràcter allunyat de solemnitats, proper i inspirador de confiança.


31/03/2014

Collboni per Pakistan

Si dissabte passat, dia de la primera jornada de primàries del PSC a Barcelona, et passejaves pel carrer Hospital, podies veure cartells impresos amb tinta d’injecció com els de la imatge de la dreta. El de dalt està escrit en àrab. El de baix, en urdú, l’idioma oficial del Pakistan, històricament associat a les comunitats musulmanes de la regió de l’Hindustan. Sota la fotografia d’un home de mitjana edat, el nom del qual només figura clarament al cartell en urdú (“Collboni por Barcelona”), s’hi llegeix mateix titular en les dues llengües: “Per aconseguir drets civils complets”. Sota aquest epígraf, dos breus eslògans: “Tu també pots exercir el teu dret per escollir el candidat municipal per Barcelona” i “Recorda que per participar no cal ser membre del partit ni tenir la nacionalitat espanyola”. Curiosament, malgrat deixar clar que no cal ser membre del partit per escollir candidat, no s’hi precisa de quin partit es tracta.