Garzón i la qualitat de la justícia espanyola

Pilar Carracelas

Última modificació: 24 de juny de 2020


Baltasar Garzón genera odis i admiracions a parts iguals, no acostumen a donar-se mitges tintes. I aquesta simplicitat en la interpretació que la classe política i la ciutadania fan de la seva tasca judicial és preocupant. La seva inhabilitació té molts matisos i planteja seriosos interrogants sobre la qualitat de la justícia i de la democràcia espanyola en general, perquè, entre d’altres coses, ens dóna una idea de l’abisme que hi ha entre grups i organitzacions polítiques i socials en la seva incidència política i mediàtica i de l’escrupulositat selectiva en els processos judicials. 

Ahir, a Salvados, Évole no va aprofundir en les denúncies de tortures (Foto: ElTerrat.com)

Fa anys, grups independentistes catalans i de l’esquerra abertzale van denunciar casos de violació de drets humans que presumptament Garzón va ignorar, i aquestes denúncies no van prosperar. El jutge estrella només ha caigut quan a la dreta li ha interessat. Mentre es dedicava a engarjolar etarres, a reduir grups independentistes i a d’altres processos que beneficiaven la imatge dels governs que es felicitaven per l’eficàcia dels cossos de seguretat, els procediments i l’arrogància de Garzón eren un mal colateral. Ara bé, quan va fer servir el seu ego i la seva vanitat per passar per sobre de corruptes i personatges més perjudicials que ell per al conjunt de la societat, va començar a molestar. De sobte, es va començar a excedir en els procediments, va prevaricar… tot. A veure, amb aquest “avís”, quin jutge que té prou personalitat com per tornar a ficar el nas a temes per resoldre del franquisme o a les trames de corrupció on estiguin involucrats peixos grossos de la política i aguantar les pressions que se’n puguin derivar.
 

Potser Garzón mereixia que li tallessin les ales. Però que un maltractador acabi anant a la presó per blanqueig de capitals, encara que sigui cert que té quatre comptes opacs a Suïssa, no és un indicatiu del bon funcionament de la justícia. Per això no puc entendre que els que critiquen el seu suposat cinisme per crear fundacions pro drets humans, se n’alegrin de la sentència (quan ell, el jutge del cas, cosa que fa pensar, ha estat l’únic condemnat en la trama Gürtel), en comptes de reclamar que se li faci un judici just (i, si cal, el condemnin) per tots i cadascun dels delictes se li atribueixen.
Altres articles

Lorena Roldán i el full de serveis a la pàtria de Ciutadans

El grau en què Ciutadans ha complert el seu programa fins a la seva desaparició hauria de fer reflexionar els partits independentistes, que viuen sistemàticament d'incomplir compromisos

Llegeix més

Primera volta de Primàries al Parlament: un fracàs previsible (i per tant, més greu)

Supeditar unes primàries a l'acceptació de la seva legitimitat per part de l’ecosistema polític és il·lús, un tret al peu, com voler guanyar a Espanya o a Europa la independència amb les seves regles

Llegeix més

No tinc res a reclamar a l’Estat

A qui reclamo per la usurpació de les nostres institucions és als representants polítics que deien que anaven a protegir-les. No a l'Estat. A l'enemic no se'l reclama. Se l'ataca.

Llegeix més