Comprendre el pensament espanyolista

Pilar Carracelas

Última modificació: 24 de juny de 2020

El govern espanyol diu que utilitzarà tots els instruments de què disposa per dinamitar el pacte entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Ui, quina por. Quina por tenen al “SÍ”, per plantejar-se començar la ofensiva fins i tot abans que el President sigui investit. Això que un govern tingui por del que pensi el poble segur que posa nostàlgics molts dels que ronden els 50.

Ja se sent soroll de sabres, quan qualsevol altre govern els hagués amagat ben al fons i hagués exhaurit totes les possibilitats de diàleg amb qui es vol separar. Qualsevol altre en el seu lloc hagués estat prudent i moderat, i hagués fet el possible per posar-se d’acord amb el govern català des de fa molt temps. Però a Espanya sobren Rajoys i Werts contumaços que proclamin la seva condició de braus i estiguin decidits a passar per sobre de la voluntat d’un país sencer, com dirien en castellà, por mis cojones. Perquè governen pel nostre bé, perquè ja ho entendrem quan siguem grans, perquè a mí me duele más que a ti. Perquè és la llei i la llei de lleis la que ens diu el que és i no és democràtic, i no a l’inrevés. Entre això i dir que la Constitució la va portar portar al Congrés algun il·luminat en dues taules de pedra després de pujar a un turó i haver vist cremar un arbust, hi ha només una passa. Potser quan morin tots els que van votar-la, als llibres de text es dirà quelcom semblant. Molt modern.

Em pensava que Rajoy i el seu govern eren més intel·ligents i arribarien a la conclusió a la qual tots arribem: que ens estan donant cada cop més arguments. I ja ens va bé, eh? Però tinc curiositat per saber quins són els camins i senderes que porten a aquests polítics espanyols a ser ser tan kamikazes. Tinc tres hipòtesis. La primera: que van a comissió i que guanyen 10 euros per cada independentista nou, que van posant en un porquet de fang fins que puguin omplir un maletí abans de creuar la frontera. La segona, que no se n’adonen del que estan provocant, i que per això ens volen fer veure la llum amb mètodes dels temps del regle de fusta, perquè la rebel·lia se’n va a hòsties (algun dia me lo agradecerás). La tercera i més probable és que simplement vulguin fer-nos tremolar i claudicar a l’antiga, només per demostrar-nos la seva superioritat amb el seu arrojo heretat d’èpoques quixotesques on es conquerien persones i idees pel poder de l’entrecuix.