OPINIÓ: La nostra lluita tampoc es toca

Última modificació: 24 de juny de 2020

El cas del centre social Can Vies és una il·lustració paradigmàtica de gestió nefasta d’un conflicte, per part de l’Ajuntament, els que volien impedir la demolició de l’edifici amb violència i fins i tot de l’Assemblea Nacional Catalana de Sants.

Tot i que no comparteixo la literalitat de les paraules de David Fernàndez d’aquest matí, en què atribuïa Trias la responsabilitat completa dels esdeveniments d’ahir, haig de dir que, en el meu parer, l’Ajuntament té molta més responsabilitat sobre els fets que la que puguin tenir els violents. L’Administració ha de tenir present que ha de respondre molts més interessos que els de TMB o els del veïnat de Sants. Deixant de banda si el desallotjament és legítim o no (s’ha de dir que Can Vies és un fantàstic exemple de com es pot donar un ús cívic a un edifici públic durant anys potser fins i tot de manera millor en què ho haguessin fet moltes institucions), en la conjuntura actual, prendre una decisió que dona a un públic assedegat de retratar Catalunya com un país “crispat” la imatge que volen és d’una miopia política absoluta.

D’altra banda, trobo totalment condemnable el comportament dels antisistema que van recórrer a actes de violència per protegir l’immoble, tot i que l’actuació policial potser també va ser desproporcionada. Es pot considerar reprovable el desallotjament i demolició de Can Vies, especialment tractant-se d’un edifici que és, directament o indirecta, propietat de tots. Si, a més, és cert que l’Ajuntament els ha mentit, és comprensible la indignació dels afectats. Però cal recordar que no és un desnonament que deixa famílies al carrer amb una mà davant i una altra darrere. Només en aquest cas, si no es donen alternatives, trobaria justificable la desobediència civil, perquè la vida de les persones està abans que qualsevol cosa. I, curiosament, no veig els de la PAH muntant aquest sidral per assolir les victòries que ha aconseguit. Cremant contenidors i unitats mòbils, agredint periodistes i atacant seus de partits, els okupes només deslegitimen la seva lluita. I, el que és més injust: poden deslegitimar la d’altres. I això és un preu molt alt per recuperar un centre social que molts no dubtem que calgui salvar.

És injust que molts ens haguem solidaritzat amb la causa contra el desallotjament de Can Vies, malgrat saber que intentar evitar-ho amb actes vandàlics beneficia sobre tot els interessats a difamar els catalans, mentre que els que exerceixen aquesta violència manifesten el seu absolut menyspreu cap a les causes alienes. Es pot comprovar donant un cop d’ull a Twitter o als comentaris de les notícies publicades als mitjans digitals. Per això, el comunicat que va emetre ahir l’Assemblea Nacional Catalana de Sants era absolutament contraproduent, propi de salvapàtries que no saben distingir els assumptes que són només competència de les institucions públiques. Només podia provocar que se’ls acusés de còmplices del govern i encoratjar els violents, fent, un cop més, les delícies dels que emmarcaran les imatges d’un barri en flames per fer demagògia sobre el procés.

Ens trobem en un moment crític que demana més cautela que mai, i les institucions catalanes han de donar exemple. Ha guanyat l’independentisme a Catalunya a les eleccions europees, falten pocs mesos per esdeveniments crucials pel país. Cal mirar les coses amb més perspectiva que mai. Cal vigilar cada petit pas i cada decisió. La història ens ha donat exemples en què els garants d’un sistema polític han aprofitat i fins i tot instigat la violència per desligitimar les aspiracions dels partidaris del canvi. La imatge pacífica de la nostra lluita col·lectiva no es toca. Estiguem alerta. Condemnem la violència. No ens fem autogols. No els fem el caldo gros.