Les dones governaran el món (però no començaran per aquí)

Última modificació: 25 de juny de 2020

Atenció, dones, perquè sembla ser que d’aquí a uns anys serem les reines del mambo. I no és cap ironia. Sembla que és cert. Hi ha tot un seguit d’experts que afirmen que en una dècada, les dones governarem el món. La raó, molt simple. No és que nosaltres sortim beneficiades de la crisi, és que els homes sempre han estat els principals perjudicats dels cismes econòmics. I ara els traurem les castanyes del foc. Perquè fins ara els homes han estat sobrerepresentats a les indústries més tocades per la crisi, inclosos els serveis financers, les empreses manufactureres, i la construcció. Això, sumat al fet que els seus salaris són més alts, situa els homes a primera línia de foc.

El cas és que he llegit un estudi publicat a la revista Newsweek que demostra que les dones als Estats Units no només són capaces de sustentar elles soles les seves famílies, sinó que també són les que majoritàriament prenen decisions respecte del consum a les llars, tenen més comptes bancaris al seu nom que els homes i tenen un potencial de consum més alt que la totalitat de l’economia del Japó. Però la dada més interessant, i més lògica, per confirmar que les dones governaran el món, és la següent: dels 15 sectors econòmics dels quals es preveu un fort creixement els propers anys, 13 estan, ja avui, dominats per les dones. I les multinacionals han pres nota: s’estan assegurant que els seus productes siguin cada cop més female-friendly. Assistirem, doncs, a un canvi de rumb econòmic excepcional. Perquè seran majoritàriament les dones les que seran propietàries de les empreses en tots aquests camps. I seran les dones, i no els homes, les que donaran feina a milions de persones. Això, probablement, també es traduirà a la política.

Tanmateix, seria massa esperar que l’Estat espanyol seguís aquesta tendència. És més, la nota negativa l’aporta casa nostra. A Catalunya, segons dades de la Cambra de Comerç de 2008, la presència de dones als òrgans de decisió empresarials no arriba al 9%. I la raó és, precisament, que al nostre país les empreses relacionades amb aquests sectors que seran punters encara són minoritàries. Efectivament són els sectors com ara la tecnologia i les telecomunicacions, la publicitat i el màrqueting (incloent el que fa referència a les totpoderoses xarxes socials), la biotecnologia i els béns i serveis de consum, els que tenen un índex més alt d’incidència femenina al capdavant dels consells directius.

Però a aquestes empreses no se’ls dona el suport del qual sí que gaudirien als Estats Units, o fins i tot a les economies emergents com ara l’Índia i Brasil. A l’Estat espanyol i a Catalunya la permanència i afany al preu que sigui de fer que els sectors econòmics més tradicionals, com ara els financers i els immobiliaris, treguin el cap, fa que les dones encara siguin invisibles als camps que d’aquí a no gaire temps seran punters a nivell global. I si continuem a la cua, ens passarà el de sempre, ara ens fem l’orni, demà farem l’estruç. De moment, són les empreses familiars les que compten amb major presència femenina als seus òrgans directius (com ara Editorial Prensa Ibérica i Tous -amb 4 dones directives cadascuna- o Casa Tarradellas i Freixenet -amb 3 dones directives cadascuna), perquè les dificultats per fer-se un lloc a les cúpules fan que la principal via per accedir-hi siguin els llaços familiars.

I és una llàstima, perquè no es tracta només d’una reivindicació d’igualtat. Estem parlant de beneficis empresarials. Als Estats Units, en 5 anys (del 1997 al 2002), les empreses dirigides per dones es van incrementar en un 20%, mentre que el volum total d’empreses només va créixer un 7%. El 2005 les dones constituïen un terç de les persones involucrades en l’activitat empresarial. Per això podem afirmar que l’esperit emprenedor femení ajudarà a ressuscitar les fortunes de classe mitjana del món empresarial. Amb l’economia tal com està, firmes com ara Intel Corp. inverteixen cada cop més recursos en promocionar i formar dones, com a posseïdores del talent que serà el valor cabdal els propers anys a nivell global. Diverses investigacions demostren que les empreses amb més dones als seus consells directius van millor que les que en tenen menys. En concret, un estudi de McKinsey va confirmar que les empreses que havien donat més poder a les dones als mercats emergents, com ara la biotecnologia, havien tingut uns guanys un 30% superiors als dels seus competidors.

I això no seria possible sense l’elevada xifra de dones que cada any obtenen un títol universitari, que augmenta any rere any. I no només a la societat occidental. A la Xina i a d’altres països emergents que d’aquí a pocs anys es disputaran el seu tros del pastís, com ara els Emirats Àrabs, Brasil i Rússia, la presència de les dones a la universitat supera la dels homes. Els estudiants que es formen avui seran els dirigents de demà. Si la supremacia de les dones es dona avui a les universitats, demà es donarà a l’economia mundial.

Un dels efectes socials de la potenciació de les dones a les empreses és que reinverteixen un 90% dels seus ingressos a la comunitat i a la família, mentre que els homes ho fan en un 30 o un 40%. És clar que els reptes de les dones no s’han de centrar només a casa seva, sinó a tot el món. De fet, les dones encara constitueixen només el 3% de la llista de persones més riques del planeta. Tot i ser cada cop més les que treballen, i que fins i tot arribin a ser-ne més que els homes, encara hi ha molts països on es discrimina la dona a la feina. Treballen més hores, tenen dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, i en alguns països com ara l’Índia i el Brasil fins i tot han de conviure amb la por de fer el trajecte de casa a la feina.

Però no seran les polítiques d’inclusió benintencionades les que faran que les dones triomfin: seran els resultats econòmics els que faran aquesta feina, perquè parlaran per ells mateixos. Ja va passar així amb l’entrada de la dona al mercat de treball als Estats Units, quan va començar a treballar com a infermera, o com a obrera a fàbriques o empleada a botigues. Al cap de no gaire temps va aconseguir el dret a vot. Poc a poc les dones incrementaven la seva consciència de poder. I això es va expandir a tot el món. Ara passarà el mateix. En uns anys tots tindrem consciència que de la Mancession es dona pas a la Sheconomy. Tant de bo aquí prenguem nota a temps, abans que se’ns mengin amb patates.