Què és un single? Els grans resums com a experiència lectora del futur

Última modificació: 25 de juny de 2020

El ritme de vida que portem fa que defensar el nostre recés de pau per llegir sigui difícil, fins i tot heroic. Sense adonar-nos massa, la majoria de les nostres experiències lectores estan marcades per la immediatesa, la intermitència, l’escassa vida útil. En aquest context, els llibres electrònics com ara Kindle, les tauletes, o els mòbils han guanyat protagonisme, i els nous formats de lectura s’estan adaptant a aquest canvi tecnològic. L’esingle és el paradigma d’aquest canvi.

Com segurament molts de vosaltres, jo no en tenia ni idea del que era un esingle fins que la Diana Coromines em va trucar per telèfon a l’inici d’aquest any per proposar-me que n’escrivís un. Fent un cafè em va explicar que és un format que gaudeix de molt d’èxit a Dinamarca, on ella ha viscut, i que havia encetat un projecte per implantar-ne una col·lecció en llengua catalana. Els singles tracten temes molt diversos que pretenen descobrir-nos coses que potser no sabíem. Ho fan en un estil que intenta ser amè i amb una longitud natural, que consumeixi just l’estona de pausa que un lector pugui tenir un vespre abans d’anar a dormir, o durant un trajecte de tren, o aprofitant un àpat solitari.

El meu single seria el primer de la col·lecció, a més del primer en llengua catalana, de manera que acceptar la proposta comportava per mi una gran responsabilitat. De fet, haig de reconèixer que no n’era del tot conscient del que se’m venia a sobre, en explicar un tema tan complex i que provoca tantes reticències com és la democràcia directa, en un to que pogués ser amè, intentant fugir del registre acadèmic, i en un format que no coneixia.

Tot i això, el tema era una de les coses de les quals n’estava segura: feia temps que em ballava pel cap escriure sobre un dels sistemes que considero menys imperfectes per gestionar societats complexes i sobre la oportunitat que representa la independència de Catalunya per posar-lo en pràctica. Un país que no retorna la política al poble, especialment en una conjuntura tan favorable, té moltes menys eines per afrontar un futur en què internet permet i permetrà fer-ho trontollar tot. Vaig proposar-ho a la Diana i ho va acceptar a l’instant.

Vaig llegir singles sobre temàtiques similars publicats al Regne Unit i Estats Units, per tenir referents sobre el format, vaig omplir el meu escriptori de llibres i d’apunts, però al final el que em va sortir va ser començar a escriure sense obeïr cap norma concreta. I n’ha sortit un text on defenso l’aplicació del model suís (també present amb diferències a l’estat de Califòrnia) a la Catalunya del futur, tot repassant algunes de les principals reticències sobre la democràcia directa que van marcar el disseny de l’Estat modern. Unes reticències que actualment considero que han quedat obsoletes, especialment amb la universalització d’internet.

Papereta del referèndum federal que va sotmetre a votació l’iniciativa legislativa popular del 30 de març de 2013 “Save our Swiss Gold” (restriccions a les reserves d’or suïsses al Banc Central Europeu). Va guanyar el “No” per un 77,28% dels vots.

A diferència del que passava al segle XVIII i del que encara avui molts sostenen, la democràcia genuïna és possible. Altra cosa és que sigui desitjable. I jo a “La democràcia a l’helvètica” defenso que també és desitjable. Defensar la democràcia (només) representativa avui dia, en què la xarxa constitueix un fòrum efectiu de debat entre comunitats de grans dimensions i és una eina efectiva per expressar preferències (tal com ho és per fer tràmits tan delicats com la declaració de la renda o una transferència bancària), és defensar que només governin els instruïts.

És, doncs, donar per fet que els ciutadans no poden o no volen interessar-se en política perquè prefereixen dedicar-se als seus afers privats, com defensa la teoria elitista de la democràcia. Però no resulta aquesta assumpció massa agosarada? És lícit donar per fet que els ciutadans participen i són competents per informar-se sobre programes polítics sencers quan voten una candidatura a les eleccions i en canvi no ho són per votar directament sobre les polítiques d’aquests programes d’una en una?

Aquestes i altres reflexions les podeu trobar a “La democràcia a l’helvètica”, disponible a la botiga del web de BonPort per a iPad, iPhone i PC (en el darrer cas, mitjançant iBooks, Adobe Digital Editions i Google Play, així com també Readium, extensió gratuïta de Google Chrome). Properament també a Amazon, iBooks Store i Google Play, per a Kindle i lectors Android. Aquí en teniu un tast.