Collboni per Pakistan

Última modificació: 24 de juny de 2020

Si dissabte passat, dia de la primera jornada de primàries del PSC a Barcelona, et passejaves pel carrer Hospital, podies veure cartells impresos amb tinta d’injecció com els de la imatge de la dreta. El de dalt està escrit en àrab. El de baix, en urdú, l’idioma oficial del Pakistan, històricament associat a les comunitats musulmanes de la regió de l’Hindustan. Sota la fotografia d’un home de mitjana edat, el nom del qual només figura clarament al cartell en urdú (“Collboni por Barcelona”), s’hi llegeix mateix titular en les dues llengües: “Per aconseguir drets civils complets”. Sota aquest epígraf, dos breus eslògans: “Tu també pots exercir el teu dret per escollir el candidat municipal per Barcelona” i “Recorda que per participar no cal ser membre del partit ni tenir la nacionalitat espanyola”. Curiosament, malgrat deixar clar que no cal ser membre del partit per escollir candidat, no s’hi precisa de quin partit es tracta.

El que crida més l’atenció és que, més enllà d’enumerar els requisits que calen per participar (“pots utilitzar NIE i DNI, has d’estar empadronat a Barcelona”), no hi ha cap especificació de l’adreça dels punts de votació, ni punt d’informació, ni pàgina web. Al cartell en àrab, en canvi, sí que s’hi veu, a retolador, l’adreça “calle Àngels, nº 5”. A cap dels dos hi figura la data de la cita electoral ni que per votar hauran de fer una aportació d’un euro. S’entén, doncs, que el públic a qui van dirigits aquests cartells sap perfectament on s’ha d’adreçar per obtenir més informació sobre aquesta votació al candidat municipal del partit misteriós que contribuirà a aconseguir-los quelcom tan ambigu com “drets civils complets”. Potser a l’interior del local, fora del qual hi ha penjat aquests anuncis.

No cal donar-hi gaires voltes per arribar a la conclusió que aquests cartells no formen part del material oficial de campanya de Jaume Collboni, sinó que els ha penjat algú que està interessat que ell guanyi, i per aquest motiu crida al vot de col·lectius àrabs, paquistanesos i indis musulmans. Qui podia estar interessat a mobilitzar aquests grups a favor d’aquest candidat, a banda dels propis integrants de la candidatura? La resposta la tenim a una notícia que va publicar fa uns dies La Vanguardia: Collboni va prometre incorporar immigrants a les seves llistes municipals si guanyava les primàries. Són aquests aspirants a regidor els que estaven més interessats que el vot d’aquests grups anés a parar a aquesta alternativa política. Beneficiant Jaume Collboni es beneficiaven ells mateixos. I per fer-ho van utilitzar la seva influència i recursos sobre persones més desafavorides de la comunitat, que els donen suport per agraïment a la seva protecció i altres beneficis que aquests en algun moment els poden haver prestat.

Aquest sistema de relacions clientelars a la política és habitual, entre d’altres països, al Pakistan. Potser és per això que alguns testimonis asseguren que van veure aquests patrons de la comunitat paquistanesa de Barcelona aspirants a anar a les llistes municipals repartir amb total normalitat, a pocs metres del col·legi electoral, butlletes i monedes d’un euro als seus protegits o clients. El mateix Mohammad Iqbal, secretari del centre islàmic Camí de la Pau, va reconèixer al periodista Arturo Puente que s’estava prestant a qui ho necessitava. En canvi, periodistes com ara Andreu Barnils, Roger Cassany i una servidora, i els tuitaires @elsomatent i @Gif_Cat contemplàvem estupefactes aquell espectacle que segurament tots atribuíem aquí a èpoques passades o, com a molt, a casos aïllats en el món rural.

No puc afirmar que el que vam veure dissabte fos clarament constitutiu de frau electoral, tot i que cal recordar que algunes de les persones influents d’aquests col·lectius immigrants que companys periodistes van veure conduir grups de desenes de paquistanesos a l’Agrupació Ciutat Vella són militants del PSC. És el cas d’Abdul Hafiz Razzaq, secretari general de la Xarxa Paquistanesa del PSC que, junt amb Iqbal, sona a les travesses per incorporar-se a l’equip de Collboni. Nosaltres concretament vam poder veure en directe un afiliat del PSC que va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 2003-2006, fundador d’una coneguda associació sociocultural magrebina de Barcelona, acompanyant un grup d’una desena de magrebins i comprovant les seves paperetes davant del col·legi electoral

Només el fet que aquestes persones no ostenten un càrrec públic impediria plantejar-se denunciar aquesta pràctica per pressumpta coacció i suborn en unes eleccions normals. Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: estava Jaume Collboni al corrent que la població immigrant de Ciutat Vella es mobilitzaria dissabte atenent a aquest sistema de presa de decisions paral·lel i ocult superposat als procediments electorals establerts? Estava informat que se succeirien aquestes pràctiques tan allunyades de la honestedat política que els candidats no s’han cansat de demanar als participants de les primàries obertes? Resulta difícil pensar que no. Durant la campanya només se l’ha vist organitzar alguna petita trobada amb la comunitat paquistanesa, de les quals només ha transcendit una celebrada a un restaurant del carrer Marquès de Barberà del Raval. Per què no figura a la seva agenda de campanya cap acte electoral oficial a Ciutat Vella? Segurament perquè no li va caler: ja s’havia reunit amb les persones indicades.

No em consta si es van fer promeses concretes als centenars d’immigrants que van donar suport a Jaume Collboni. Hi ha qui diu que persones de l’aparell del PSC van anar a les mesquites paquistaneses de Barcelona i van prometre a la comunitat que si el votaven accelerarien el procés de concessió de nacionalitat i de llicències a locals. Umair Dar (@umairdar), barceloní nascut a Caixmir i mediador intercultural, assegura que això no és cert i que els paquistanesos, de natural actius políticament, han aprofitat una de les poques ocasions que tenen de participar en política per influir-hi, malgrat que no està d’acord amb la manera com s’ha cridat al vot. Aquesta afirmació té sentit, però val a dir que aquesta forma de participació inserida en l’engranatge de relacions clientelars (voten la persona del seu col·lectiu a qui són lleials -que no es presenta a les eleccions-, no Collboni) vulnera la llibertat d’opinió i d’acció a la vida democràtica, tot i que quedin diluïdes exteriorment en un comportament normal dels individus. I la democràcia representativa es basa en la lliure elecció d’autoritats polítiques, essent necessari que els ciutadans puguin formular i expressar les seves preferències amb llibertat. En una xarxa clientelar les persones basen les seves decisions en la pressió emocional que ha creat l’intercanvi de favors, de lleialtats i d’afectes encara que estiguin presidits per una racionalitat individualista i racionalista (Zwegrationalität), com la definida per Max Weber. Es menysprea, d’aquesta manera, l’interès general i la persecució de la racionalitat en majúscules (Vernunft) amb la qual s’ha d’enjudiciar la vida política democràtica (Robles, 2003).

Fa unes setmanes, el periodista Toni Aira publicava un article titulat “Honestedat d’anada i tornada” al diari electrònic El Singular. En ell manifestava el seu desacord que els independentistes donéssim suport a les primàries a un candidat que no votaríem a les eleccions municipals. Ho considerava deshonest, com bona part de polítics i periodistes. Doncs bé, deixant de banda si els paquistanesos abracen o no els valors del federalisme i del PSC com se’ns demanava als independentistes, ara m’agradaria conèixer la opinió de tots ells sobre emplaçar un col·lectiu a votar en unes primàries a un candidat al qual no donaran suport a les eleccions municipals. No perquè no vulguin, sinó perquè no poden: el 98% de la població paquistanesa de Barcelona no té dret de vot. Un dret que no és competència de l’Ajuntament. El problema que planteja, doncs, mobilitzar els immigrants que no disposen d’informació veraç i plural de les alternatives polítiques existents (recordem que, dels que sabien parlar castellà, molts van declarar que no sabien ni què estaven votant, ni qui era Collboni ni de quin partit era) a favor d’una candidatura concreta, és ètic i no legal. Evidentment tenen el mateix dret a participar que qualsevol altre ciutadà. Però m’agradaria saber si es pot considerar honest cridar-los a votar a cegues un candidat que, si no compleix les seves promeses (les hagi fet a ells directament o a intermediaris), és segur que ni tant sols podran castigar votant un altre partit.