Comença l’any, comença la poda
Última modificació: 25 de juny de 2020
Em penso que a la facultat de Comunicació de l’Autònoma no hi ha gaires camells (animals amb gepes, vull dir). O alumnes provinents del Sàhara, o del Carib, o de llocs on les temperatures impedeixin sentir-se còmode a un país del mediterrani on les ciutats no baixen gaire més dels 0 graus a l’hivern. Tot i així, als estudis de ràdio fa molta calor, als platós fa molta calor incrementada per l’escalfor dels focus, i quan entres per la porta, la calor del passadís et dóna ganes de desempallegar-te de tota roba d’abric que duus al damunt per quedar-te amb màniga curta. La calefacció no es pot baixar segons la zona de l’edifici on et trobes: el termòstat és el mateix per tota la facultat. I això costa un dineral. 5 milions d’euros, concretament, es van pressupostar per l’any 2009 en electricitat. Donar una carpeta nova als alumnes cada any potser tampoc és el més adient en temps de crisi, ni tampoc regalar un pendrive a cada cohort que arriba nova a la facultat.
Però la UAB deu considerar aquestes despeses molt imprescindibles, perquè aquest 2011 s’ha decidit a començar la poda (com no?) pel personal. Segons un article publicat a El País, aquest any els treballadors hauran de dir adéu a la subvenció de menjar i a la gratuïtat dels estudis superiors perquè se segueixin formant. Com si universitat i formació del seu personal no tinguessin res a veure. En especial, en un campus que aspira a ser un territori d’excel·lència en R+D+I, el referent científic més important del Sud d’Europa i del Mediterrani. Deu ser que aquests futurs científics es formaran sols, no els caldrà un professorat preparat ni una administració acadèmica eficient.
Espero que juntament amb aquestes despeses tan innecessàries se sumin altres mesures com ara la retallada en reparació de terrenys i jardins, i edificis i instal·lacions, que l’any 2009 es van pressupostar en l’alegre quantitat de 6 milions d’euros. Una desena part d’aquests 650.000 que costa la formació de personal. Perquè, els graffitis que hi pinten els esvalotats a les manifestacions, hem de córrer a esborrar-los als dos dies, com si ens fes por que les paraules la UAB privatitza i Bolonya és vergonya cobressin algun sentit. Això sense comptar amb la quantitat que es reserva cada any pel manteniment del mobles i equips d’oficina (al nostre departament portem anys amb el mateix, així que la previsió de despesa en aquest concepte no ens devia incloure). O les despeses en publicitat (que no sé a qui la contracten, perquè la UPF o la UPC tenen molta més visibilitat que l’Autònoma, tot i ser campus d’excel·lència internacional), que estan valorades en 700.000 euros. Doncs sí, segons El País, es congelaran (que no rebaixaran) les despeses en aquests conceptes. És a dir, tranquil·litat perquè el termòstat de la facultat de Comunicació no pujarà a 40 graus. Es quedarà tal com està.
I, si seguim filant prim, no sé pas si necessitem 50 vicedegans per 13 facultats, 14 escoles superiors i universitàries i una escola de postgrau; o 9 vicerectors; o 15 directors de serveis i centres diversos; o més de 200 càrrecs de director, secretari o coordinador de departament. O si són imprescindibles 41 programes d’actuació específica, com ara els de relacions exteriors, anys temàtics, avaluació de l’activitat docent (mai he comprovat que es prenguessin mesures després dels tests que els estudiants complimenten sobre l’activitat del seu professorat) al qual es destinen 51.000 euros, programa de cooperació per al desenvolupament, o el programa de publicacions institucionals, que també s’enduu un pessic de 51.000 euros.
Potser també ens hauríem de plantejar, a més de com retallar despesa, com incrementar ingressos. Perquè en aquest campus tan excel·lent científicament que tenim, ni tant sols estem a la llista d’universitats espanyoles que més recapten per número de patents. La UPC, per exemple, viu en gran part d’això. No sé per què la UAB no copia una mica de les universitats veïnes. O incentivar la creació de sinèrgies, per oferir a les empreses relacionades amb els sectors de coneixement de la UAB equipaments i recursos humans per ser competitius al mercat (perquè l’Autònoma, segons la revista Consumer, tampoc figura entre les universitats espanyoles amb major índex d’empleabilitat).
Si el principal problema fos el que guanya el personal, o el que costen els alumnes, no hi tindria res a dir. Fins i tot no obriria la boca respecte d’altres mesures, com la de no cobrir substitucions, o l’estocada al personal retallant-li el 5% del sou, sense importar si era eventual o funcionari, o si guanyava 600 o 3.000 euros. De fet, en aquests temps, podem donar gràcies que ens vagi sortint feina. I la feina que em surt a la UAB, tot s’ha de dir, m’encanta. Per aquests dos motius, acceptaré les mesures de l’Autònoma (quin remei), em seguiré estrenyent el cinturó, com la resta de treballadors, amb l’esperança que això contribueixi a aixecar el país. El problema és que ja ens comença a faltar l’aire, del temps que fa que aguantem la respiració per poder-nos-el cordar.
I per acabar-ho d’amanir tot una mica ens acabem fent preguntes d’abast més ampli, arrelades des de fa anys a l’inconscient col·lectiu, com ara Elvis és viu? Qui va matar Kennedy? Per què la Universitat del País Basc té un pressupost de 470 milions d’euros i l’Autònoma, de 300 milions, tenint els mateixos alumnes? Avantatges fruit del concert econòmic i del sentit comú dels nostres veïns del nord, m’imagino, i espero que no tant de les estratègies pactistes del govern central.