El dilema de John Boehner
Última modificació: 24 de juny de 2020
Ja fa dues setmanes que el sector més extremista del Partit Republicà nord-americà, el Tea Party manté tancada l’administració per pressionar els demòcrates perquè retirin la seva reforma sanitària. El sistema polític dels EUA ho permet, en ser elegits el poder executiu i el legislatiu per separat. Quan el Congrés té una majoria de color polític diferent al del govern, té el poder de paralitzar-ne el funcionament negant-se a acceptar els pressupostos.
Des del dia del shutdown, republicans i demòcrates han entrat en un bucle de negociacions a les quals ningú sembla disposat a cedir. Els republicans esmenen una i altra vegada la mateixa proposta que als demòcrates els sembla inacceptable, i que inclou una major verificació dels ingressos dels ciutadans que rebin l’ajut per cobertura sanitària i endarrerir l’aplicació d’una taxa a les asseguradores destinada a protegir els assegurats amb més problemes de salut. Com diuen els mitjans de comunicació nord-americans, el que parpelleja primer, perd. Però els dies passen i la opinió pública és cada vegada més crítica amb el paper dels republicans en aquesta crisi; un partit que ja ha perdut dues eleccions presidencials i que podria perdre les properes eleccions de meitat de mandat que tindran lloc a finals de l’any vinent, i que té el suport d’empreses a les quals no els convé que la paràlisi s’allargui.
De la seva banda, Obama no té incentius per cedir i probablement no ho farà. És el seu últim mandat, les enquestes són més favorables als demòcrates que als republicans i s’empara en què la reforma sanitària ha estat aprovada per ambdues cambres, avalada pel Tribunal Suprem (que als Estats Units també és Constitucional) i ratificada pels ciutadans a les urnes en reelegir-lo president.
La clau per desencallar aquesta situació la té el líder de la Cambra de Representants, John Boehner, que, paradoxes de la vida, és el més semblant al cap de turc d’aquesta crisi. Si no arriba a un acord amb els demòcrates, el país anirà de dret a la suspensió de pagaments. Si cedeix davant Obama, trencant l’anomenada Hastert Rule (un procés informal dels republicans segons el qual el president de la Cambra de Representants no pot sotmetre a votació cap projecte de llei si abans no té el suport de la majoria de la majoria -el Tea Party constitueix aquesta majoria de la majoria-), i aprova l’acord amb el suport demòcrata, el ultra-conservadors podrien cessar-lo de la presidència. El dilema passa per claudicar davant dels seus jacobins per conservar el càrrec i acceptar que se’l responsabilitzi d’una situació d’incertesa mundial o deixar que Obama guanyi aquesta partida, intentar vestir-ho tardanament amb patriotisme i afrontar el que li hagi de passar després.
Tenint en compte que mai s’ha pogut cessar cap president de la Cambra de Representants perquè el nomenament d’un de nou requereix el consens de tot el Congrés i que un pacte acceptable pel Tea Party mai ho serà per la majoria de congressistes, el cercle viciós de negociacions idèntiques ja ha durat massa. És hora que Boehner i els republicans més moderats mostrin, encara que sigui in extremis, allò a què tant els agrada fer al·lusió als líders polítics: el sentit d’estat.