Fer que Pujol s’expliqui

Última modificació: 24 de juny de 2020

La rendició de comptes (accountability), en les seves dues dimensions, vertical i horitzontal, és una condició indispensable de qualitat democràtica, com assenyalen Diamond i Morlino (2004). La vertical fa referència a es relaciona amb el control que exerceixen sobre els polítics els ciutadans i la societat civil (per exemple, a través dels processos electorals). La horitzontal, en canvi, fa referència al control del poder polític per part d’agències institucionals que tenen autoritat legal i capacitat sancionadora.

Una comissió d’investigació és un òrgan dels parlaments que investiga situacions d’interès públic, en l’exercici de les seves facultats de rendició de comptes horitzontal. Les conclusions d’aquestes comissions no són vinculants pels tribunals, ni afecten resolucions judicials, tot i que poden ser comunicades al Ministeri Fiscal perquè en faci ús. Als països amb sistemes presidencials, on alguna de les cambres legislatives pot tenir majoria d’un color polític diferent al del govern, aquests òrgans han tingut tradicionalment una major eficàcia que als sistemes parlamentaris. Els Estats Units, per exemple, és un país on els special commitees es desenvolupen amb normalitat, l’últim dels quals va ser aprovat per la Cambra de Representants el passat mes de maig per investigar l’atac de l’ambaixada del país a Bengasi l’11 de setembre de 2012.

Però això no vol dir que als sistemes parlamentaris com el nostre aquest tipus de comissions estiguin buides de tota capacitat controladora. De fet, encara que les conclusions que se’n derivin no constitueixin un veredicte clar (de fet, insisteixo, la seva funció no és esmenar el sistema judicial sinó dirimir responsabilitats polítiques), el període de treball de la comissió, formada pels diferents grups polítics que representen la ciutadania, que reuneixen i gestionen documentació, haurà servit per exercir el control parlamentari, assenyalant davant de la opinió pública l’actuació d’un govern o d’un o diversos representants dels ciutadans

És una llàstima, doncs, que a un país que vol ser independent confiem tan poc en les nostres eines parlamentàries que no convoquem l’expresident Jordi Pujol a una comissió d’aquest tipus en tant que va reconèixer no haver regulat una suposada herència en comptes a l’estranger mentre exercia el càrrec públic més important de Catalunya. Si volem ser un país, ja hauríem d’actuar com a tal. Cinisme d’Alícia Sánchez-Camacho a banda. Esquerra Republicana i Convergència i Unió n’haurien de ser els més interessats. Amb suspendre’l de militància de Convergència i de les prerrogatives d’expresident no s’aconsegueix l’objectiu últim, que és explicar-se davant de tots aquells als quals va governar i de tots aquells que, més tard, van confiar en ell com la persona moral del viratge de Convergència a l’independentisme.

Per fer que s’expliqui no n’hi ha prou amb una compareixença, perquè sense recopilar informació només es pot exercir un poder fiscalitzador superficial en un afer tan greu. Tot això, sense comptar que és una nova oportunitat de tornar a requerir la compareixença d’Alícia Sánchez-Camacho pel cas Método 3. Perquè, que l’exparella de Jordi Pujol fill reaparegui just ara, després d’haver fet un pacte de silenci l’octubre de l’any passat amb la presidenta del PP català i aquesta agència de detectius sobre el contingut de les converses gravades al restaurant La Camarga, que presumptament versaven sobre aquest tema, resulta, com a mínim, sospitós. Si es demostrés que Camacho coneixia aquesta informació i no l’ha alliberat atenent a interessos polítics, perquè l’afer se sàpiga en un moment en què és obvi que pot destruir CiU (qui sap si pel xantatge d’algú interessat que això passi), quedaria del tot retratada la seva alçada moral. Al meu entendre, si això fos així, hauria actuat com a encobridora.

Ens trobem a poc més de cent dies de la consulta del 9 de novembre. És cert que per Convergència i Unió no hi ha gaire marge per una regeneració a marxes forçades. Però fer net a casa dels convergents interessa a tots els partidaris de la consulta. No només necessitem una Convergència i Unió forta i transparent, també necessitem una Esquerra Republicana honesta, no oportunista, que prioritzi el país per sobre del partit. Sabem que la davallada de CiU fa que Esquerra cotitzi a l’alça, però la dreta seguirà existint a Catalunya, i ens interessa que sigui sobiranista. Investigar políticament Pujol contribuirà a aquesta regeneració. El president Mas, més que mai, ha d’exercir de líder. L’àrea d’atracció de Convergència i Unió encara es pot salvar de l’amenaça del PP i el nou front que pot obrir Duran i Lleida, patrocinat per l’empresariat conservador, per una banda, i Esquerra, per l’altra. Encara hi està a temps. Ha de treure tota la mala herba de soca-rel. Té una gran responsabilitat. No només pel futur del seu país, sinó per la supervivència del seu partit.