Garzón i la qualitat de la justícia espanyola

Última modificació: 24 de juny de 2020

Baltasar Garzón genera odis i admiracions a parts iguals, no acostumen a donar-se mitges tintes. I aquesta simplicitat en la interpretació que la classe política i la ciutadania fan de la seva tasca judicial és preocupant. La seva inhabilitació té molts matisos i planteja seriosos interrogants sobre la qualitat de la justícia i de la democràcia espanyola en general, perquè, entre d’altres coses, ens dóna una idea de l’abisme que hi ha entre grups i organitzacions polítiques i socials en la seva incidència política i mediàtica i de l’escrupulositat selectiva en els processos judicials. 

Ahir, a Salvados, Évole no va aprofundir en les denúncies de tortures (Foto: ElTerrat.com)

Fa anys, grups independentistes catalans i de l’esquerra abertzale van denunciar casos de violació de drets humans que presumptament Garzón va ignorar, i aquestes denúncies no van prosperar. El jutge estrella només ha caigut quan a la dreta li ha interessat. Mentre es dedicava a engarjolar etarres, a reduir grups independentistes i a d’altres processos que beneficiaven la imatge dels governs que es felicitaven per l’eficàcia dels cossos de seguretat, els procediments i l’arrogància de Garzón eren un mal colateral. Ara bé, quan va fer servir el seu ego i la seva vanitat per passar per sobre de corruptes i personatges més perjudicials que ell per al conjunt de la societat, va començar a molestar. De sobte, es va començar a excedir en els procediments, va prevaricar… tot. A veure, amb aquest “avís”, quin jutge que té prou personalitat com per tornar a ficar el nas a temes per resoldre del franquisme o a les trames de corrupció on estiguin involucrats peixos grossos de la política i aguantar les pressions que se’n puguin derivar.