La concepció de la xarxa de l’ARA Xarxes

Última modificació: 25 de juny de 2020

Aquesta tarda el periodista Enric Borràs de l’Ara Xarxes ha publicat una notícia en què s’acusa a usuaris de Twitter, i a mi personalment, de boicotejar comptes de Rodalies de caràcter col·laboratiu que funcionen a partir de “bots”, és a dir, mecanismes automàtics que en aquest cas repiulen automàticament el que piulen els usuaris si posen un hashtag determinat. Alguns usuaris n’han fet ús per fer bromes i jo hi he participat amb uns quants tuits durant no més de 15 minuts, per comprovar com funcionava el sistema i apel·lant a la complicitat dels meus followers per comprendre que estava fent una broma puntual. Altres usuaris han continuat amb la broma i jo no, però la notícia està centrada en el ús que jo he fet d’aquest compte, no pas en el que han fet altres.

La notícia, doncs, es caracteritza per una manca de rigor flagrant, per no dir que no reuneix cap valor notícia. Durant el temps limitat que s’han fet bromes no hi ha hagut cap incidència, com es pot comprovar si es busquen els hashtags corresponents, de manera que el fet no té interès per a l’audiència. I no només això: qualifica de boicot un acte que no té cap intencionalitat de perjudicar, ni punir, ni coaccionar ningú (veure definició al DIEC). Potser hauríem de ser curosos amb les paraules, Enric. I si l’autor pensa que aquesta era la meva intenció, potser que s’hagués posat en contacte amb mi per conèixer la meva versió. Però en comptes d’això, ha utilitzat expressions absolutament tendencioses com “s’han dedicat a fer que publiquin bromes (…)”, com si aquest fet puntual hagués constituït el nostre jornal de la tarda.

I, afegit a aquesta manca de contrast, ens trobem amb una manca de context: un periodista especialitzat en xarxes ha de conèixer els perills que suposa un compte que funciona amb un automatisme. Per començar, si repiules una informació perquè la vegin els teus seguidors, la torna a repiular, i així fins a l’infinit, com més usuaris repiulin aquesta informació, els comptes més omplen el seu timeline del mateix tuit, fent-lo inútil igualment. És molt còmode apel·lar al civisme dels usuaris cap a comptes no oficials que, segons que diu l’autor, són útils per conèixer incidències més enllà de la informació oficial de Rodalies, en comptes d’apel·lar a la responsabilitat del Govern per destinar algú que gestioni de forma eficaç els comptes institucionals. Així altres no els haurien de fer la feina altres amb un sistema tan precari. De fet, la majoria de comentaris d’usuaris de l’ARA a aquesta notícia van en aquesta línia. Per cert, que aquest compte s’utilitza sovint per fer bromes de tota mena, normalment sobre Rodalies, que no fan servei de cap mena. I, a més, es va utilitzar per fer boicot (aquest cop sí) a Freixenet, però deu ser que aleshores la fi era més justa i perjudicava menys als usuaris d’aquest canal d’informació de Rodalies.

Per acabar, una reflexió final: la xarxa és l’instrument de difusió d’informació més potent que existeix. No hi ha altres informacions a publicar sobre ella que aquest tipus de notícies que quedaran en una nimietat? Google AdWords ha anunciat avui que les cerques d’informació a mòbil en aquest cercador van superar les fetes des d’ordinadors el darrer any. L’ARA Xarxes no hi ha dedicat ni tan sols una notícia de l’extensió d’aquesta que ha publicat aquesta tarda. Sembla ser que avui era més interessant aquesta xafarderia tuitaire amb quatre piulades inserides que una notícia que pot repercutir en oportunitats de feina per molta gent del món del màrketing.