L’avortament com a problema polític

Última modificació: 24 de juny de 2020

El projecte de llei sobre l’avortament que va presentar ahir el Govern espanyol suscita un debat ontològic sense solució, perquè planteja interrogants que es responen des de l’àmbit dels valors i les creences, que varien en funció de les persones i els temps, i on hi intervenen altres processos generadors de valors com ara la religió. L’Estat s’empara en la creença que el fetus és una vida humana, i que, com a tal, s’ha de protegir. Però la mateixa convicció que l’Estat ha de protegir la vida humana és una convenció social pròpia dels temps que vivim i que no sempre ha existit.

La percepció dels conflictes i la gestió d’aquests des de la política no ha estat la mateixa al llarg de la història, sinó que han evolucionat amb els canvis en les condicions científiques, econòmiques, tècniques o culturals. Algunes situacions que avui generen conflictes i, per tant, es gestionen mitjançant la política, no ho han estat en el passat i viceversa. Matèries com la infidelitat, la homosexualitat o l’ús d’una determinada llengua en l’àmbit privat són matèries que s’han despolititzat per considerar-les, amb el pas del temps i els canvis socials, qüestions circumscrites a l’esfera privada de les persones.

Des d’aquest punt de vista resulta legítim considerar que l’avortament durant les setmanes en què un fetus no pot sobreviure sense la mare (i que, per tant, podria ser considerat una extensió del cos i la vida d’aquesta, conformant un únic subjecte de dret) s’hauria de desregular per ser una intromissió de l’Estat en la vida personal dels individus, i de les dones (i el seu cos) en concret. Ara bé, des del moment que acceptem que l’Estat ha de salvaguardar la vida de les persones en qualsevol dels seus àmbits, tampoc és il·legítim considerar que sí hauria de ser objecte de politització, ja que no existeix aquest consens sobre quan comença, efectivament, la vida del no-nascut.

Des de la perspectiva de l’anàlisi de polítiques públiques, quan es parla de problema només es fa en el sentit que ha d’estar vinculat a una solució. Si no hi ha solució, sempre des d’aquest punt de vista polític, no hi ha problema. Atès que el debat sobre la vida dels no-nascuts és estèril, regular l’avortament hauria de justificar-se en el fet que, efectivament, aquest plantegi a la societat un problema real, amb conseqüències objectives, que hagi de ser solucionat. La pregunta no hauria de ser, doncs, “És just pel conjunt de la societat interrompre un embaràs?”, sinó “Són justes les conseqüències objectives que provoca al conjunt de la societat la interrupció d’un embaràs?”.

Les qüestions derivades d’aquesta definició del problema, del qual en depèn la solució (la intervenció de l’Estat), haurien d’incloure: Suposa realment el fet d’avortar un problema generalitzat que cal sotmetre a una regulació política més estricta? En cas afirmatiu, aquesta llei solucionarà aquest problema? O potser genera més conflictes (econòmics, psicològics) en les mares, els pares, i fins i tot els fills que per un motiu o altre no són desitjats, que no pas soluciona? És just presentar una reforma de la llei de l’avortament que impedeix interrompre la vida d’un fetus en cas de malformació en un país on les ajudes a la dependència s’estan reduint al no res? O sense polítiques que possibilitin una major conciliació familiar? Obtindran les mares adolescents suport de l’Estat per seguir estudiant si ho desitgen, per exemple?

La definició d’un problema polític, doncs, s’ha de sustentar en indicadors i estudis objectius sobre l’impacte que un conflicte té en la societat i l’efecte que una política tindria en aquest conflicte i el que podria tenir no aplicar-la. No només en les reivindicacions de certs col·lectius sense un suport social generalitzat i en l’agenda política. I arguments com els del ministre Gallardón, que s’empara en la defensa del “dret i la dignitat de la dona com un dels valors fonamentals, que és el dret a la maternitat”, no deixen de ser consideracions subjectives que estan lluny de justificar una intervenció estatal com la que el govern proposa.