Mohammad Iqbal: “Ja hem demostrat la nostra força, i ho seguirem fent”.

Última modificació: 24 de juny de 2020

Mohammad Iqbal, portaveu del centre islàmic Camí de la Pau, té el perfil de qualsevol líder carismàtic: parla pausadament i en plural, escolta, no critica. En públic sempre se’l veu vestit d’americana i camisa, abillament formal que contrasta amb el seu caràcter allunyat de solemnitats, proper i inspirador de confiança.

És impossible parlar amb ell deu minuts seguits sense que passi algun conegut i intercanviïn algunes paraules amables i desimboltes. Podríem pensar que això és perquè som davant de la seu del PSC de Ciutat Vella el dia de la segona volta de les primàries de Barcelona i és zona de pas d’alguns païsans que s’han acostat a votar. Però no només el coneixen els paquistanesos. També altres veïns del barri, restauradors, botiguers. No para de sonar-li el telèfon, un terminal Nokia antic: diu que no li agraden les xarxes socials. El truca gent que li pregunta l’horari de votacions i fins i tot, reconeix, li demanen a quin candidat donarà suport. “Jo només els dic a qui voto si m’ho pregunten”. Els que el coneixen diuen que el seu consell és molt apreciat. El 12 de setembre d’aquest any en farà 25 que va arribar a Barcelona i és una de les persones a qui els nouvinguts del Pakistan recorren per aclarir dubtes, entre molts altres temes, sobre tràmits relacionats amb la vida quotidiana a la ciutat. “Es pensen que jo ho sé tot”, diu, “però no és així”.  Parla bé el català, però al cap d’una estona es passa al castellà, llengua amb la que sembla expressar-se més còmodament. Després de xerrar una estona de peu enmig del carrer, continuem la conversa fent un cafè amb llet a una terrassa del carrer dels Àngels. 

Són les cinc de la tarda i en general la participació en aquesta seu està essent molt més baixa que dissabte passat. Per què creus que està passant això?

En una primera volta amb cinc candidats hi ha més competència, i això fa que potser la gent s’animés més a votar. Nosaltres hem tornat a cridar a la participació de la mateixa manera que la setmana passada.

Podria ser que els paquistanesos no hagin volgut tornar a ser el focus d’atenció?

És molt possible. S’ha donat una imatge de nosaltres com un col·lectiu influenciable que va a votar com les cabres.

Al marge d’algunes reaccions purament racistes, és cert que aquí no és habitual veure la gent anar a votar en grup i necessitar assessorament per omplir una butlleta i triar la papereta. Jo vaig ser una de les periodistes que ho va fer constar dissabte passat. Quan es veu un comportament electoral d’aquest tipus amb altres col·lectius de gent [“… que venen amb autocars amb la papereta a la butxaca, sí”, afegeix, assentint amb el cap], sovint es denuncia. Passats els dies, trobes que vau fer alguna cosa malament en la manera com us vau mobilitzar?

No vam fer res mal fet fora del procés electoral. Al centre islàmic Camí de la Pau vam animar tothom que participés a les primàries, però en cap moment els vam indicar què havien de votar. És cert que hi havia molta gent desinformada: a unes eleccions municipals t’arriba molta informació per tot arreu, però les primàries només han sortit als mitjans municipals, i potser autonòmics. A més, ara molta gent que té televisió via satèl·lit mira els canals del seu país i no està al corrent de la política municipal. El buzoneo només va arribar a una part de la ciutat. Per informar, al butlletí quinzenal del centre vam publicar un anunci de les primàries. És cert que hi ha qui m’ha preguntat “i tu a qui votaràs?”. I jo els ho he dit. Però només quan m’ho han preguntat. I això de la manera d’anar a votar… Mira, molts paquistanesos portem molts, molts anys sense poder votar ni aquí ni al Pakistan. Aquestes eleccions són part d’un aprenentatge. Els hàbits aniran canviant. Hem de mirar a llarg termini. El que em sap greu és que quan passen aquestes coses l’estrany sempre és l’altre.

Pot ser que altres referents del col·lectiu no actuessin amb la mateixa bona fe i perjudiquessin la vostra imatge?

No responc pels altres. Jo vaig actuar de bona fe. Vaig estar fins les 15h al col·legi ajudant gent a omplir butlletes perquè no sabien com s’havia de fer. Un interventor em va dir que la meva presència allà feia que la gent votés el meu candidat. Jo li vaig dir “m’has sentit dir a algú a qui ha de votar?”. Però vaig marxar.

Un company periodista va assegurar que li vas dir que també incentivàveu la participació prestant, si la gent no en duia, l’euro que s’havia d’aportar per votar.

Jo, si algú em demana un euro pel que sigui i jo en porto, li dono. Si veig que no en té i jo en porto, li ofereixo.

Però la condició d’aportar un euro per poder participar la va posar el propi PSC.

Sí. Haurien d’haver-ho fet de franc, com qualsevol elecció.

Dijous passat, Carmen Andrés va dir a 8tv que cal gestionar la pluralitat dia a dia perquè no passin coses com les que van passar la setmana passada.

Doncs si surt escollida alcaldessa, a veure què tal ho fa.

S’ha sabut que els candidats preferits per la comunitat paquistanesa eren Jaume Collboni i Laia Bonet. Per què ells?

Són els que ens han vingut a visitar i s’han interessat per nosaltres. Però repeteixo que jo el que volia era que la gent votés i s’impliqués, independentment del candidat. Hem tingut una oportunitat de participar en política que habitualment no tenim, perquè la majoria de la comunitat paquistanesa no té la nacionalitat. Jo sempre dic que si no participes, després no tens dret a queixar-te.

Teniu contacte permanent amb el partit?

Amb tots els partits. Sempre els convidem als actes importants que fem.

Què us han ofert quan us han vingut a visitar?

Res en concret.

Home, un no va a votar si no li fan propostes… Què espereu de la política municipal?

No tenim cap reivindicació concreta. Hem demostrat la nostra força. I això que no hem mobilitzat tota la nostra gent. Si la informació de les primàries hagués arribat a tothom, hi hagués hagut una cua interminable. A Ciutat Vella som uns 4.000 paquistanesos empadronats, imagina’t. Potser ha votat un 5%. I ja a tothom li ha semblat que era molt. Hem donat a conèixer que som aquí. Ara, qui vulgui alguna cosa de nosaltres, que vingui a buscar-nos.

Aquesta és la forma com moltes comunitats de nouvinguts pressionen els poders públics a països amb tradició de primàries. Creus aquí es podria traduir que hi hagués algun paquistanès a les llistes municipals?

No ho crec.

Va sortir publicat a La Vanguardia que Collboni s’ho plantejava si guanyava les primàries.

Ell parlava d’immigrants. En general. [somriu]

Per cert, a la foto d’aquesta notícia hi sortíeu tu i altres referents de la comunitat. Si t’ho proposés, acceptaries anar a la seva candidatura a l’alcaldia?

No. Si em fiqués en política deixaria de ser jo mateix. I hauria de deixar la meva tasca al centre islàmic. I per fer-la, necessito dur-me bé amb tots els partits. No em puc casar amb ningú.

Des de l’ajuntament podries treballar pels ciutadans d’origen paquistanès. Qui millor per representar-la?

Per això, prefereixo ser diputat. [riu]

Molts col·lectius d’immigrants asseguren que des d’aquí treballen pel seu país d’origen. És el cas dels paquistanesos?

Jo crec que no hem de treballar per la política del Pakistan, sinó per l’estat, per millorar el país. No per cap govern, sigui del partit que sigui.

Per anar acabant, tenint en compte la baixa participació, t’atreveixes a fer alguna travessa sobre el resultat d’aquestes primàries?

Crec que el resultat serà ajustat. Pot ser que la baixa participació perjudiqui Collboni. Però Carmen Andrés també seria bona alcaldessa. Porta molts anys a la política municipal i coneix bé la ciutat. Si guanya Collboni, jo en el seu lloc la posaria de número dos a les llistes municipals.

Abans has dit que heu donat a
conèixer que sou aquí. Quin és el proper pas?

Les europees. Farem tot el possible perquè tota la població paquistanesa amb la nacionalitat espanyola no es quedi a casa i torni a participar amb tota la força.