Parlem de les mateixes eleccions?

Última modificació: 24 de juny de 2020

Una de les primeres coses que t’ensenyen a periodisme són les característiques que fan que un fet mereixi ser divulgat i destacat. És un prisma a través del qual els periodistes interpreten la realitat. Es tracta dels criteris de noticiabilitat. Es pot interpretar un fet de forma més o menys subjectiva, però aquests criteris han de ser objectius. Són, entre d’altres, la proximitat geogràfica del que ha succeït (normalment som més sensibles el que passa al nostre barri, o al nostre país, que al que passa a un barri parisenc, o a un poble dels Estats Units), la notorietat dels seus protagonistes, el número de persones implicades, les conseqüències i l’evolució futura dels fets. Quantes més característiques reuneixi el fet, més probable és que acabi sent considerat notícia.

Les eleccions catalanes reuneixen molts d’aquests valors notícia pels periodistes catalans i espanyols: són properes, impliquen molta gent, els seus protagonistes són coneguts i, sobre tot (i tots els mitjans han coincidit en aquest punt durant la campanya), poden tenir conseqüències per al futur de Catalunya i Espanya. És per això que he assistit, perplexa, a un festival de titulars que semblen tenir a veure amb unes eleccions d’un altre país, o d’un altre any, o d’un altre planeta.

Molts mitjans han destacat en titulars només el mal resultat d’Artur Mas o, el més insòlit, el retrocés de l’independentisme. Dir això o passar de puntetes per l’auge espectacular d’ERC, l’augment de representació d’Iniciativa per Catalunya o l’entrada de les CUP a l’hemicicle és ignorar la voluntat d’un milió ciutadans, i ignorar que 87 diputats de 135 donarien suport al referèndum (si no més, ja que el PSC, amb 20 escons, no s’ha mostrat contrari la consulta).

Aleshores, què és més important de cara al futur, que Mas tingui menys suport o que, malgrat la davallada del vot convergent, la opció independentista s’ha legitimat a les urnes? És evident que el fracàs de Convergència i Unió té valor informatiu, però no en el sentit que se li està donant. La seva patacada no és una patacada de l’independentisme (al cap i a la fi, fins ara Convergència i Unió mai s’havia erigit com a titular del vot independentista, i en una campanya tampoc podia fer miracles), sinó el càstig per les seves polítiques d’austeritat, segurament també pels múltiples excessos policials de Felip Puig (que CiU s’entesta a mantenir com a número 4 a la llista) i la policia catalana, fins i tot és possible que la campanya de desprestigi de El Mundo hagi fet efecte sobre la opinió pública (fet que em preocuparia, perquè no s’han aportat proves que donin suport a les acusacions que han llençat, i segueixen impunes).

A més, n’estic segura que el transvasament de vots de CiU a Esquerra no és fruit d’un préstec als d’Oriol Junqueras, que segurament representa per ells una via més segura de cara a la consecució de l’Estat propi, sinó un retorn dels vots que els partidaris d’Esquerra havien prestat a CiU el 2010 per evitar el tercer tripartit. Catalunya, per tant, castiga les retallades i alhora es decanta majoritàriament per l’independentisme, però, amb el suport que ha guanyat Junqueras i l’aparició de les CUP, es posa en dubte que els catalans vulguin que Mas lideri el procés. Ara bé, Mas segueix sent el més votat, a molta distància del segon partit més votat, i, per tant, segueix sent el president majoritàriament preferit pels catalans (biaixos de la llei electoral apart).

Tot això és el que sí han destacat els mitjans estrangers a les seves portades i als seus programes: “El vot de Catalunya promou la qüestió independentista”, “El resultat augmenta els partidaris del referèndum sobre la independència”, “Les eleccions catalanes les han guanyat els partits favorables a la separació”. Parlem, doncs, de les mateixes eleccions? Haurem de recórrer als mitjans de fora per obtenir un anàlisi més objectiu o, com a mínim, més imparcial del que passa a casa nostra? Nota: l’existència de pluralitat i responsabilitat informativa és una de les condicions que determinen la condició democràtica d’un país. Per més informació, consultar R. Dahl, L. Diamond & L. Morlino, etc.