Polítics i ciència política

Última modificació: 24 de juny de 2020

Saenz de Santamaría ha dit que, en democràcia, no hi ha legitimitat sense respecte a la legalitat. D’això és desprèn que, si no es respecten les lleis, allò que el poble clama no és legítim. Ningú li ha explicat que la legitimitat evoca l’ajust o la correspondència de les lleis amb els valors socials vigents.

En els països dictatorials també s’aproven lleis, i aquestes lleis, que normalment només interessen a la minoria governant, no necessàriament es corresponen amb els valors socials o la voluntat de la ciutadania. La legitimitat que va més enllà de la pròpia llei escrita, inclosa la constitució. Per tant, la legitimitat i el respecte a la legalitat, senyora Saenz de Santamaría, només es dóna quan la llei reflecteix adequadament el predomini del sistema vigent de valors. I això és el que està en qüestió amb temes candents com la independència de Catalunya. Si els valors de la ciutadania canvien, la llei no és legítima i s’hauria de canviar.

Que un ex militar digui que la constitució va abans que la democràcia, ho puc entendre (que ho pensi com a membre d’una força de l’ordre heretada de sistemes predemocràtics, no que ho manifestés fa uns mesos en un programa de televisió –sembla que a l’Estat espanyol hi ha vells costums que no moriran mai, com que els militars fiquin el nas a la política–), però que ho digui la vicepresidenta d’un govern (dir que la legalitat va abans que la legitimitat és equivalent al que va afirmar aquest senyor) demostra que, dedicant-se a això, no ha obert un manual de ciència política en la seva vida. Així es dona exemple, sí senyor.