Salvem-los? Salvem-nos


Els socialistes ja tenen el xantatge perfecte per als independentistes: o em doneu suport o engreixaràs el feixisme, com ja ens estan acusant d’haver fet

Com era d’esperar, ha estat entrar VOX amb 12 diputats al parlament andalús i han sortit líders d’opinió de l’esquerra espanyola com Ignacio Escolar a culpar-ne l’independentisme, per “engreixar el nacionalisme espanyol”. Evidentment, en els casos de Brasil, Itàlia, Estats Units o França, on no hi ha independentisme català, no farien l’anàlisi que els partits més progressistes o d’esquerres han engreixat la ultradreta: allà en culpen les fake news, titllant els votants de desinformats. Però ja se sap, és pensar en Catalunya i fins i tot al més progre li surt l’españolazo que porta dins.

No cal ser gaire intel·ligent, i ho dic sobre tot pels que quan passi m’acusaran d’anar de set-ciències, per arribar a la conclusió que aquests resultats convenen a uns socialistes que ja tenen l’argumentari perfecte per fer xantatge als polítics independentistes: o em doneu suport en el que ja ha dit José Luis Ábalos i ha insinuat Pablo Iglesias que ha de ser un front antifeixista, o engreixareu el feixisme, com ja us estic acusant d’haver estat fent.

Només hi ha dues opcions

Els polítics independentistes tenen dues opcions: 1) acceptar remar al costat de l’Espanya tricolor que ha mirat majoritàriament a una altra banda (o fins i tot ha aplaudit) mentre VOX ajudava a les institucions de l’Estat a reprimir els independentistes a canvi de salvar un sistema que mai ens deixarà existir, o 2) entendre que Espanya no vol ser salvada del feixisme si és a costa de deixar als catalans la llibertat de decidir i fer la independència.

Ara bé, la independència no es pot fer amb líders polítics que volen fer 1), i ara per ara, per molt que ho intentin ocultar amb el xantatge emocional dels presos i els exiliats, són tots.

El procés independentista té un problema de credibilitat i de talent molt greu. De credibilitat, perquè els polítics no han complert cap dels seus compromisos palesats en promeses i programes electorals, i de talent, perquè només la manca d’aquesta capacitat pot ser la causa que repeteixin per sistema el mateix patró de d’haver de recórrer a la dinàmica de la por, la obligació i la culpa per no assumir les conseqüències dels seus actes.

Aquests patrons i dinàmiques són inherents a la cultura política que han instaurat els polítics i que nosaltres hem acceptat, i només s’acabarà quan els fem marxar cap a casa i nosaltres tinguem un nivell d’exigència suficient com perquè als nous líders els surti més car trair als seus votants que trair Espanya.

Molta gent em pregunta com. Servidora i més de 35.000 persones més pensem que una manera de començar a avançar en aquesta direcció és promocionar un mecanisme de debat públic que permeti periòdicament una rendició de comptes més efectiva i catapulti el talent a la política: unes primàries obertes de l’independentisme. Ara bé, tant de bo sorgeixin tantes altres idees alternatives com faci falta per a aconseguir-ho: d’això es tracta.


Laura Borràs i la justícia colonial

Només trencant el cercle viciós en què ens han immergit Junts Per Catalunya, Esquerra i la CUP podrem impartir justícia contra un polític que ha fraccionat contractes

Llegeix

La utilitat dels aldarulls

Si després de derrotar l’Estat sense violència li tornes a cedir la iniciativa, la propera vegada que ho intentis, hauran après la lliçó i el cost serà més alt

Llegeix

Bloquejar el Congrés

Espanya és una comissaria amb un poli bo i un poli dolent que t’interroguen de bon rotllo i amb males maneres respectivament, però tots dos et volen veure a la garjola

Llegeix
Aquest és un blog de política. Tots els comentaris són benvinguts sempre i quan facin referència al tema tractat a l'article i, per tant, aportin o demanin nous punts de vista al debat. Per altres qüestions, podeu trobar-me al formulari de contacte que trobareu en aquesta web.